COSSOS GEOMÈTRICS

Ja quasi ha acabat el curs i quests últims dies en classe de matemàtiques hem encetat el tema dels cossos geomètrics i dels volums. Us deixe uns enllaços per tal que acabeu de completar la informació de classe. Espere que us agrade!

• COSSOS GEOMÈTRICS(presentació de diapositives)
• MÉS COSSOS GEOMÈTRICS(fàcil i divertit)

MUSEU DALÍ

El teatre museu Dalí, va ser inaugurat al 1974, es va construir sobre les restes de l'antic teatre de Figueres i conté un ampli ventall d'obres que descriuen la trajectòria artística de Salvador Dalí (1904-1989), des de les seves primeres obres fins a les últimes, manteniment el seu estil surrealista.

El Teatre-Museu Dalí s'ha de veure com la gran obra de Salvador Dalí, ja que tot el que s'hi pot veure va ser dissenyat per ell mateix.

El tercer dia vam anar a Figueres, per veure el Teatre-Museu Dalí. En arribar, una guia ens va atendre molt bé i ens va parlar una mica de Dalí. Ens va explicar cada una de les seves obres i la seva manera de veure la vida. Ens va contar com s'havia creat el museu i que Dalí estava soterrat al centre de la seva obra d'art.

La guía ens va dir quin era el seu animal preferit:era la mosca. Perquè, a diferència dels humans era forta per fora i tova per dins, l'animal perfecte.

Una de les obres més apreciades per ell era “La panera” i no deixa que la lleven del museu.

Ens va agradar molt aquest museu. DALÍ, ÉS EL SURREALISME.

Gabriela, Yanira, Carlos, Pau i Miguel.

Viatge de final de curs

CADAQUÉS El dimarts 27 de maig, segon dia del nostre viatge de final de curs, vam anar al poble de Cadaqués. Cadaqués és un petit poble Gironés de l'Alt Empordà, a l'extrem Nord de la Costa Brava a 441 km de Castelló de la Plana. A Cadaqués el famós pintor Salvador Dalí va passar part de la seua infança, va viure més de 40 anys. Alguns quadres d’aquest artista estan dedicats a alguns paisatges d’aquest acollidor poblet, entre ells “Port Alguer”. Vam dedicar-li un matí a conèixer millor Cadaqués. Els tutors ens van deixar una horeta llarga de temps lliure per a fer compres o visitar lliurement el poble. Abans de començar el nostres viatge cap a Catalunya vam decidir assabentar-nos un poc d’alló que anavem a visitar. Vam buscar informació de Dalí en la seua biografía. Una activitat consistia en fer una versió d'una pintura seua, alguns es van decantar per l'obra “Port Alguer”

  VIATGE DE FINAL DE CURS.- LA SAGRADA FAMÍLIA: El Temple Expiatori de la Sagrada Família, és una basílica coneguda habitualment com la Sagrada Família, és un dels exemples del modernisme català i que ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antonio Gaudí és al barri de la Sagrada Família. En aquest temple l' arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres. Segons les dades de l'any 2004, la Sagrada Família és el monument més visitat de l'Estat Espanyol, per damunt fins i tot de l'Alhambra i el Museu del Prado. El 2008 va rebre a més de 2,7 milions de visitants, xifra que s'eleva a 3,2 milions en el 2011. L'obra realitzada per Antonio Gaudí, és a dir, la cripta i la façana del Naixement, foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005. La Sagrada Família va ser dedicada al culte i declarada basílica menor catòlica pel papa Benet XVI el 7 de novembre del 2010.

  Clara i Vicent

FESTA ACOMIADAMENT LUIS

CARTA ALS MEUS ALUMNES DE SISÈ

Benvolguts i benvolgudes alumnes, per fi el dia és arribat. Eixe dia que tan poc desitjava que arribara, el dia que he volgut llevar dels meus pensaments però que no he pogut. Han sigut tres mesos increïbles, plens de records que me’n porte en un sac per a tota la meua vida.

Durant estes dues últimes setmanes no s’ha llevat del meu cap la idea d’anar-me’n d’ací, d’acabar aquesta experiència que tant m’agrada, però que he d’acceptar malauradament. Tants moments que recorde, tantes anècdotes amb vosaltres que difícilment algú les podrà superar. I és que m’heu fet passar unes pràctiques meravelloses, amb tantes preguntes sobre el que havíeu d’estudiar, tantes vegades parlant quan no tocava...

Recorde el dia que vam fer el carnestoltes, el vostre últim carnestoltes, que tant bé m’ho vareu fer passar sent director d’orquestra, o també tots eixos controls en els quals m’ha tocat patir tantes preguntes del tipus “açò està bé?” o “ací què podria ficar?” que, com sabeu, no puc respondre. També recorde totes eixes classes que us he donat i els coneixements que us he intentat transmetre amb totes les meues ganes.

És per això que des del primer dia de pràctiques he donat el 100% amb vosaltres, cada matí, cada vesprada. I és que això és el que m’ha fet reflexionar i aprendre com és aquesta professió que tant poc conec.

També vull destacar que a partir d’aquest moment jo me’n vaig d’ací, ja no torne cap dia més amb vosaltres, però vull dir-vos que guanyeu un amic per a tota la vida. Ací teniu una persona que estarà a la vostra disposició sempre, passe el que passe.

Tot i això, no em puc anar sense demanar-vos disculpes si he fet alguna cosa malament, si he contestat a algú malament en qualsevol moment o algú s’ha sentit ofès per alguna cosa que he dit, perdó.

Finalment, us demane que recordeu aquests moments de la vostra vida, ja que d’ací molts anys serà un dels tresors que tindreu al vostre cor.

També vull destacar a Lola, la vostra mestra, moltes gràcies per tot el treball que has fet amb mi i per mi, per deixar-me aprendre tantes coses a aquesta aula que tant m’han ajudat a formar-me com a mestre. De tot cor, moltes gràcies.

Per tant, Tatiana, Miguel, Vicent, Juanma, Yanira, Raquel Espelleta, Óscar, Enric, Unai, Pablo, Javier, Zineb, Joan, Raquel Rodríguez, Fernando, Caterina, Teresa, Gabriela, Ivana, Andrea, Carlos, Pau, Sara, Clara i Arianne, vos guarde en un raconet del meu cor per sempre.

Moltes gràcies per aquests mesos inoblidables.

PENYAGOLOSA

EXCURSIÓ CIM PENYAGOLOSA

Demá divendre 9 de maig anirem al Penyagolosa.
En classe hem preparat l'excursió amb informacions que ens faran falta per gaudir del dia.També ens ha sigut de gran ajuda la visita de Miguel, papà d'Ivana.
Si voleu saber més del Parc Natural del Penyagolosa podeu visitar l'enllaç següent:

• Web Parc Natural Penyagolosa 

EXPOSICIÓ FOTOGRAFIES PARATGES NATURALS

Avui hem tingut una visita molt especial, Miguel, el papà d'Ivana ha vingut a l'escola a explicar-nos en què consisteix el seu treball de guarda forestal. Un treball diferent a molts perquè està sempre en contacte amb la natura. Ens ha ensenyat unes fotografies que ha fet d'animals, plantes i paisatges que ens ham semblat espectaculars. Moltes gràcies  Miguel !

TALLER DE XANQUES

JORDI JUAN , CAVALLER IL·LUSTRAT

 CIENTÍFIC, MARÍ, CAVALLER, ASTRÒNOM, SOLDAT, MATEMÀTIC....

Jorge Juan, va nàixer el 5 de gener de 1713 en Novelda i va morir el  1773 a Madrid.

Era conegut com el Savi Espanyol i va formar part de la Royal Academie de Sciencies i de la Royal Society.
Sens dubte va ser un dels personatges més importants del segle XVIII. A més dels seus treballs científics i acadèmics va tenir tasques prou difícils de fer: va ser espia al  Regne Unit i també va elaborar un informe secret sobre la situació política, social i econòmica dels virregnats.

Amb Antonio d'Ulloa va mesurar l'arc del meridià i d'un grau terrestre.
El seu objectiu era comprobar  la deformació de l'esfericitat de la Terra, per on estava aplatada? pels pols o per l'equador.

Pau I Carlos

PEDRA, PAPER I PINTURA

NOTÍCIA EN PROCÉS

FRACTAL

Un fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples. Els fractals van ser estudiats llargament per Benoit Mandelbrot. 
Els fractals neixen de l'intent de trobar una geomatria més apropiada per descriure els objectes de la natura.  

Són molt útils en multitud de camps com ara la medicina i cardiologia...

Hi han molts tipus de fractals:

Els exemples més populars són el cojunt de Mandelbrot o el triangle Sierpinski. Aquest últim es realitza d'una forma molt senzilla: dibuixem un triangle gran, col·loquem altres triangles en el seu interior a partir dels seus cantons, repetim l'últim pas.

 

Llenç amb pigments naturals

PIGMENTS NATURALS
Són els primers pigments que van començar en la Prehistòria. Són els colorants que s'obtenien fent ús de matèries orgàniques o inorgàniques.

POLIURETÀ
El poliuretà és una resina sintètica que s'obté mitjançant condensació de polièsters.
Aplicacions:
                    -forjats
                    -cobertes inclinades o planes
                    -cobertes industrials
                    -façanes, mitgeres.

LÀTEX
El làtex és un suc d'aspecte lletós que s'extreu de l'interior de diverses plantes o fongs. El color del làtex pot variar entre el blanc, el groc, taronja o escarlata.
S'usa en pneumàtics i altres materials aïllants, matalassos, seients, xiclet. guants, pintures,...

LLENÇ
El llenç o tela és un suport fet de teixit que normalment porta un bastidor per a poder tensar-lo i es fa servir per intar-hi a sobre. Acostumen a ser de cotó o de lli.

PINTURA A L'OLI
 Les pintures a l'oli es composen de pigments barrejats amb un aglutinant a base d'oli. L'oli s'oxida quan entra en contacte amb l'aire, fent que les partícules de pigment queden uniformement distribuïdes en el suport.

ENRIC

Salt d'alçada.

El salt d'alçada és un salt d'atletisme on l'atleta tracta de superar el llistó que indica una alçada determinada impulsant-se amb un sol peu. L'atleta acaba la prova quan no supera una mida en concret després de tres assajos. Per agafar impuls primer es fa una carrera en forma de J.

La tècnica que s'utilitza hui en dia és el salt “fosbury”. Aquest es va començar a utilitzar als jocs olímpics de 1968 per Dick Fosbury que va ser eliminat per utilitzar la seva tècnica, desconeguda fins el moment, però finalment li van atorgar la medalla d'or ja que no infringia cap regla.

El salt consisteix en fer la batuda amb el peu contrari a la direcció del salt, i passar el llistó d'equena arquejant l'esquena.

Abans, el salt que s'utilitzava era el salt de tisora que ja no s'usa en competicions professionals.

Consisteix a fer la batuda amb el peu contrari a ñla direcció del salt i fer passar l'altra cama per sobre el llistó fent que es puga caure de peu sobre el matalàs.

El salt d'alçada es du a terme a una pista d'atletisme. S'utilitza un dels extrems de la pista dins la corba.

Per realitzar el salt d'alçada és necessari un conjunt de roba (samarreta i pantalons o malles) i unes botes especials que tenen claus a la part posterior i anterior de la planta del peu i unes soles de mitja polzada de manera que l'atleta no esvare.

GABRIELA.

M'agradaria que els meus amics...

M'agradaria que els meus amics fóren més respectuosos entre ells, que no discriminaren a ningú i no parlaren mal dels altres quan no estan.
M'agradaria que a aquesta classe hi haguera més tolerància, és a dir, que es respecten les opinions dels demés i que tot el món es faça a l'idea de que som DIFERENTS, ESPECIALS, ÚNICS, i que això és fantàstic.
Però sembla que les coses no són com a mi m'agradaria i la senyal és que ens ha tocat fer aquest text a causa d'un conflicte entre companys, un text que ja vam fer l'any passat, i això és molt trist. Podem canviar aquesta realitat, tots junts, no podem conformar-nos amb aquesta situació. Hem de trencar les barreres que ens separen: les races, les religions... , perquè no tots som iguals, és veritat, però això ÉS EL QUE ENS FA MÉS FORTS, LA NOSTRA MILLOR CARACTERÍSTICA i és MERAVELLÓS.

GABRIELA.

AMOR I ESTIMA... QUE MÉS ES POT DEMANAR.

Les persones ens tenim que respectar unes a altres. Tots som diferents. Uns xiquets i xiquetes obtenen  millors  notes i uns altres dibuixaran més bé. 
Som part del planeta i som els únics éssers vius que poden fer coses impossibles que altres. Tenim l'amor i l'estima, la llibertat i igualtat. Som forts i afrontem les nostres pors amb valentia. 
Qualsevol dia tindràs un amic amb què ajuntar les forces i  ajudar-se sempre. Vos defensareu i estimareu... 
Que més es pot demanar...

Açò és tindre tot. Més espectacular i valerós que la riquesa. Cadascú de nosaltres, tenim un cor que ens enamora  d'ell mateix traíem tot el nostre amor i generositat.
 Nosaltres som amor... i tu?

Enric

CARNESTOLTES

CARNESTOLTES

El dia 28 un dia especial Carnestoltes ha arribat, els xiquets es disfressen d'animals o de personatges animats. És un dia molt bonic perquè és l'ultim Carnestoltes per a nosaltres. Al rei Carnestoltes no hem pogut cremar-lo però els xiquets i xiquetes ho han celebrat. És l'ultim any que estem así molt emocionant i bonic. El Carnestoltes ha acabat, els xiquets i xiquetes tornen al seu hogar molt contents i disfressats. Nosaltres hem anat de xaranga tocant i tocant pel carrer fent sonar la música especial que Mª Carmen ens ha ensenyat. De blau vestits i amb Enrique i Lluís guiant pel camí. Els xiquets i xiquetes molt bé ho han passat i nosaltres hem gaudit.

Andrea

EL MILLOR CARNESTOLTES

Aquest any ha sigut el nostre últim Carnestoltes, perquè som els majors de l'escola, anem a 6ª! Va estar molt divertit amb tots els companys i companyes i també els mestres. En guany erem un poc els protagonistes, ens disfressàvem de xaranga, encara que els altres cursos anaven de dibuixos animats, es deia CÒMICTOLTES. En la xaranga cadascú tenia un grup, i dins d'eixe grup, tocava un instrument de percussió, jo anava amb les caixes. El nostre ritme era fàcil de fer, i jo el vaig aprendre de seguida. Quan assajàvem ens eixia prou bé, sobre tot, perquè acabàvem a la vegada, Maricarmen va ser la que ens va ensenyar el que havíem de fer.

El dia de la desfilada pels carrers, anàvem un grup de xaranga davant del desfile i un altre darrere. A nosaltres, ens va tocar anar darrere i als de l'altra classe davant, amb el cartell i el ninot, bé, però per a la meua opinió crec que és millor anar darrere.

Quan tocàvem estàvem tots molt contents, els pares quan ens van escoltar, va parèixer que també s'ho passaven bé. Al arribar a l'escola després d'anar pels carrers desfilant, cada curs eixia pel voltant del ninot i ballava pel seu costat, quan ens va toca eixir a nosaltres per a fer la batucada es va posar a ploure. No vam cremar el ninot, però de tots els anys que porte a l'escola aquest va ser el millor Carnestoltes de tots i també no l'oblidarem mai.

 IVANA.

CARNESTOLTES

CARNESTOLTES

El carnestoltes d'aquest any ha estat molt entretingut. La meua classe i jo vam tocar la batucada, estave esperant aquest any perquè a mi m'agrada molt tocar el tabal. Vaig tindre sort, perquè en realitat em va tocar el pandero però se'l vaig canviar a Zineb. No em va costar molt aprendre'm el ritme del tabal. El dia de carnestoltes vam tocar el carrer però moltes vegades ens vam haver de posar la vegades la mà al cap més d'una vegada per a què no s'ens volara el barret. Encara així vam tocar prou bé. Després no vam poder cremar el rei Carnestoltes, i els mantenidors no van poder acabar el seu discurs. Encara així m'ho vaig passar molt bé. També hi ha que dir que quan ens tocava la part d'inventar a voltes ens quedàvem en blanc i no sabíem que tocar però, encara així tocàvem algo encara que no tinguera prou de sentit.

 Pau

Carnestoltes.

Em vaig alegrar molt el dia que vam començar a preparar el Carnestoltes. Sentia molta alegria perquè sempre ha sigut una festa que m'ha agradat, però també llàstima ja que anava a ser l'últim any que celebraria aquell dia a la meva escola.

El tema era els “comictoltes” i com és costum, els de sisé érem la xaranga. Vam començar a preparar la batucada amb Mari Carmen. A mi em va tocar la pandereta, que és senzilla i no té massa complicació, però jo estic molt orgullosa. Poc a poc, també vam anar fent el ninot del rei Carnestoltes. Em feia molta il·lusió participar a la seva construcció, i conforme avançavem més xulo i original era. Em sentia molt bé preparant tota la festa, però també estranya. Ja érem els majors de l'escola i encara no m'acostumava.

Prompte, vam començar també a fer les disfresses i em sentia especial perquè mai havia vist una xaranga vestida de blau.

El millor va ser quan va arribar l'hora de triar els mantenidors de l'acte. Jo em vaig presentar ja que mai havia sigut, i quan al sorteig va eixir el meu nom, encara que vaig mantindre prou la compostura, per dins estava donant bots d'alegria. Vaig començar a escriure el manifest deQ Carnestoltes amb Vicent, Mar i Paula, els altres mantenidors. Cada vegada tenia més ganes de que arribara aquell dia tan esperat.

Així que vam continuar amb tots els preparatius dia rere dia i conforme avançavem amb les consignes, més nerviosa estava.

Per fi arribà el Carnestoltes. Pel matí, amb tots els instruments, vam anar al pati a assajar la batucada. Em va agradar molt perquè tots els anys veia als alumnes de sisé eixir a tocar, però aquella vegada era jo la que anava a assajar i em vaig sentir bé.

Per la vesprada ens vam posar les disfresses i vam anar al carrer per desfilar. Va ser realment fantàstic!!!!!

Quan arribàrem al pati de l'ecola els mantenidors vàrem llegir el testament del rei Carnestoltes i vam presentar tots els cursos, que un a un, amb la seva respectiva música, ens mostraren les seves disfresses.

Ens ho vam passar molt bé, va ser genial, malgrat que, a causa del vent i la pluja no vam poder cremar el ninot. La veritat és que no recorde ningun Carnestoltes en el que fera bon temps, però va ser un dia molt especial.

GABRIELA.

Estiraments

Ressenya Raquel

Carnestoltes per Joan Montañés

Tota la setmana vam estar anant a l'escola en tot tipus de coses absurdes.

Des de el meu punt de vista la millor va ser anar amb pijama a l'escola. 

D'altres consignes van ser: gorra cap arrere i dues ratlles a cada galta, anar amb el pel decorat i fins i tot amb la roba des-combinada.

El divendres vam disfressar-nos de xaranga i jo tocava l' esquella, la primera part de la de la cançó no m'aclaria a tocar-la . Peró després de mitja hora ja me la vaig aprendre.

Em va donar molta malícia no poder cremar el ninot, i a més, no poder tocar al voltant del ninot per que estava aguantant el ninot.

Peró, vaig entrar al ninot dins de l'escola,que no va ser fàcil.

M'ho vaig passar molt bé i a més després de la desfilada  vaig estar dues hores venent el berenar a la gent.

Si dic la veritat, estic trist, per què Ha sigut el meu ultim carnestoltes i no 

m' esperava que passaria tan ràpid.

No l`em cremat ni el cremarem, Manolo diu que no el cremà i el guardarà per l'any vinent.

Joan Montañés Querol 

 

CARNESTOLTES

Aquesta festa és molt bonica perquè al mateix temps que altres festes aquesta està per tot arreu, Brasil, Espanya...
En cada lloc hi ha una manera diferent de celebrar-ho.
Ací, cremem al nostre rei Carnestoltes, i, encara que no ens agrada cremar-lo per tot l'esforç que hem fet per fer-lo, ho hem de fer.
Jo supose, almenys jo. que al rei Carnestoltes no l'importarà perquè ja està acostumat i cada any pot vore a xiquets nous, i altres que ja no estan.
Carnestoltes és un llamp d'alegria per a tots els xiquets i majors, menuts i grans, professors/es, professors/es de pràctiques, pares i mares, i molta més gent, encara que no és la primera vegada plou i fa vent.
Aquest any hem fet el ComicToltes, un nom molt extrany per a festa tan divertida.
Tractava de que cada curs anava disfressat d'un personatge de comic, una classe anava de Peppa Pig, un altra classe dels Pitufos, i aixi cada classe fins els majors (nosaltres). Ës una festa, increible!!!


JuanMa

HORA DEL PLANETA

Sabeu que és l'HORA DEL PLANETA?
Cliqueu l'enllaç:

• HORA DEL PLANETA

ESPAI D'ART CONTEMPORANI

7.000.000.000 ÉS LA XIFRA D'HABITANTS DEL NOSTRE PLANETA.

L'exposició es centra en els següents apartats:

• TIME BANK
• MÀQUINA DE MESURAR LA TEMPERATURA
• ESPOLIACIÓ DE RECURSOS AL MÓN
• TOTS SOM ESPECIALMENT DIFERENTS
• REPARTIMENT DELS DINERS AL MÓN (els tapons)
• PERSONES QUE HAN DESAPAREGUT  AL MÓN
• ABOCAMENT DE RESIDUS I MATERIALS TÒXICS AL RIU NIL

TIME BANK

Un banc del temps és on s'intercanvia el temps. És a dir, s'intercanvien favors, habilitats...
En el banc del temps no s'intercanvien diners.
Cada usuari rep un talonari per efectuar els pagaments i té un propi conte corrent que registra el saldo de temps disponible, una persona s'encarrega de  centralitzar la gestió d'ofertes i demandes posant en contacte a les persones i controla l'estat del saldo de les hores donades i rebudes.
Té per objectiu establir una xarxa d'ajuda mútua i reforçar els llaços comunitaris d'un barri, un poble, una ciutat...
Proposa l'avantatge de fomentar les relacions socials i  la igualtat entre distintes classes socials. És poc utilitzat però, deuríem utilitzar-lo més, vos animem a provar. Proveu-lo!!!

CARLOS, GABRIELA, PAU, YANIRA I MIGUEL

TOT SOM ESPECIALMENT DIFERENTS

El passat 14 de març vam anar l'espai d'Art Contemporani. Vam fer una sèrie d'activitats, nosaltres anem a explicar l'activitat de la bandera.

Es tractava d'una estora amb diversos colors: verd, blau, groc, roig i taronja.

El monitor Juan Fran ens anava dient uns colors i com hi havien varies franges d'eixe mateix color cadascú es ficava a la franja que volia, després ens va dir que ens ficarem al nostre color favorit. Quan ja estàvem en la franja Juan Fran ens va dir que tancarem els ulls i quan ens tocava en el cap havíem de cridar el nostre nom ben fort, orgullosos de ser nosaltres mateixos.

Al final ens van fer reflexionar, sobre què cadascú és diferent a la resta i això és el que ens fa més especials.

 

El grup de treball format per Raquel Espelleta, Joan, Caterina, Javier i Unai també hem treballat al voltant d'aquest aspecte.

El que més ens va agradar va ser la manera en la que ens van explicar que TOTS SOM DIFERENTS.

Ens van fer uns exercicis com per exemple:

-Tots al nostre color. Vam anar a una sala on hi havia una bandera de molts colors. Allí el guia ens va fer posar-nos damunt de les franges que ell ens anava dient. Al final ens va dir que ens posarem damunt de la franja del nostre color preferit i després de la prova ens va fer una pregunta: si hi haguera una bandera d'un sol color, podríem elegir el nostre color preferit?

Açò ens demostrava que TOTS SOM DIFERENTS.

-El nostre nom, la nostra llibertat. Juanfran ens  va dir que tancarem els ulls i que quan ell ens tocara el cap, diguérem ben fort el nostre nom.

Ensenyar-nos que teníem tota la llibertat del món en dir el nostre nom.

TOTS SOM DIFERENTS!!!

 LA FRONTERA

7.000.000.000

Un projecte dirigit per David Arlandis

i Javier Marroquí

Aquesta activitat va consistir en assabentar-nos de les morts causades per gent que intenta passar una frontera sense papers. El 20% de les persones són dones,el 6 % són menors de 18 anys i el 74% són hòmens. Són gent que necessita passar la frontera per aconseguir un recurs per a poder alimentar-se ell/ell@ i la família, és a dir, volen tindre un futur millor que el que tenen. En Marroc esperen 30.000 immigrants per a creuar a Ceuta i a Melilla. En la platja de Taraha (Marroc) han hagut molts morts.

Allí ens van ensenyar la gent morta desconeguda, que encara ningú ha vingut a reclamar-los.

Nosaltres vam fer un joc basat en fer dos grups, el primer grup es col·locava en fila recta evitant que el segon grup passara, estaven fent una frontera. Després ho vam fer a l'inrevés. Ens ho vam passar genial!.

FERNANDO, ÓSCAR, ARIANNE, SARA I CLARA

FEM RÀDIO

Molt prompte començarem un nou projecte que segur que us agradarà, us convertireu en locutors i locutores de ràdio. Farem entre tots i totes un programa de ràdio, amb notícies locals, nacionals, internacionals, esports, l'oratge, l'horòscop, xafardeig i cunyes publicitàries.

Què us sembla?

Espere que us agrade la idea.

Si voleu escoltar l'últim programa de ràdio que van fer els companys i companyes de sisè de fa dues promocions, cliqueu l'enllaç següent: 

• Ràdio-activitat

PISTES D'ATLETISME

PISTES D'ATLETISME GAETÀ HUGUET

Ressenya Enric

Ressenya Gabriela

Presentació Unai

Ressenya Clara

CARNESTOLTES

 Bona vesprada companys, companyes, mestres, alumnes de pràctiques, mares i pares, Ana la conserge i amics.

Ja som ací per celebrar aquesta festa tan divertida, el carnestoltes.

Per començar anem a llegir-vos el testament del rei carnestoltes.

El carnestoltes ja ha arribat, amb simpatia i llibertat, amb xiquets disfressats de dibuixos animats

Pel carrer hem anat passejant i desfilant, la xaranga tocant i els xiquets ballant.

 A l'escola hem arribat, tots al lloc ens hem col·locat, cada curs la seva disfressa ensenyarà i la xaranga una batucada ens tocarà.

 El rei Carnestoltes sap que l'anem a cremar però això no vol dir que vaja a plorar.

 Al contrari està content, encara que es vaja a sacrificar té ganes de veure als  nens parlar i a les nenes ballar.

 Rei Carnestoltes ja te'n vas, i amb tu tots els mals, també la guerra se n'anirà i  els mals costums s'esborraran.

 Fins llevar-nos la disfressa i tornar a casa caminant o passejant.

 Total, qui no es fica boig en un dia de goig?

 I ara desfilaran pel pati tots els cursos de d'infantil fina s sisè de primària.

 En primer lloc els alumnes d'infantil de 3 anys que van vestits de campaneta i Peter Pan. PAUSA

 Guapíssimssssssssssssssssss!!

 A continuació eixiran els xiquets d'infantil de 4 anys vestits de Pepa Pig. PAUSA

 Gorriníssimssssssssssssssss!!!

 I ara els d'infantil de 5 anys disfressats de barrufets.

Que no us pille Gargamel!!

Ara els alumnes de 1, que van disfressats de tortuga ninja .

A l'atac tortuguetes!

 Els xiquest i xiquetes de segon van disfressats de Zipi Zape.

 Que no us pille Manolo fent malifetes!

I ara l'alumnat de tercer, que van de Asterix i Obelix.

Por tu tatix!

 A continuació els xiquets i xiquetes de quart van vestits d'Angry Birds.

 Esteu apardalats!

 I per últim els alumnes de cinqué que van dels picapedra.

 Yabadabadu !

I nosaltres els alumnes de sisé que durant la desfilada hem tocat la xaranga, ara vos interpretarem una batucada.

Per finalitzar l'acte cremarem al rei carnestoltes.

 VISCA EL CARNESTOLTES!!!

VISCAAAAAA !

CARNESTOLTES MOLTES VOLTES

CARNESTOLTES MOLTES VOLTES!!!

                                                 Vicent, Gabriela,Paula i Mar

CARNESTOLTES 2014

Xaranga assaig

Presentació Enric

Presentació Juanma

GREIPPI

Aquest és el conte de Gabriela seleccionat en el Premi Vicent Marçà d'enguany. Moltes felicitats Gabriela!

Greippi

Aquell matí em vaig alçar a trenc d'alba. A la nit havia plogut molt i ara tot estava molt tranquil. Tenia molta fam ja que no havia sopat i estava en dejú. Era a la casa dels meus avis al poble, bo, més bé estava separada d'ell, als peus de la muntanya, envoltada pel bosc. La mare els deia sempre que era molt perillós viure allí assoles, però als meus avis els agradava, i a mi també.

Em coneixia aquella casa perfectament així que, sense encendre les llums, em vaig preparar el desdejuni i em vaig vestir. Ràpidament vaig agafar el quadern de dibuix, com tots els matins, i vaig pujar al les golfes. És un lloc ple de coses interesants i que a mi m'encanta. Allí no hi ha llum elèctrica i per això em tocà anar a les fosques fins que vaig trobar per fi un ciri que vaig encendre a cegues. Després, vaig apropar-m'hi a genollons a una trapa que hi havia a la teulada, i la vaig obrir. Nos us cregueu que és fàcil de veure a ull i pareix que només l'utilitze jo; al cap i a la fi, els avis no hi pujen gaire. Vaig arrosegar una cadira i la vaig apropar per muntar-m'hi i poder eixir al teulat. Ningú sap que faig açò i si s'enteraren, m'ho prohibirien. Em vaig quedar assegut allí sense cap por de caure'm i em posà a dibuixar.

De sobte, vaig vore alguna cosa de colors que s'apropava volant d'on eixia una melodia molt alegre i em vaig quedar molt estranyat. Quan s'apropà el suficient vaig veure que era un globus, un d'eixos en que et pots muntar i anar volant per ahí. Què faria ací? Es va apropar molt i em vaig espantar. S'anava a xocar contra la casa! Però, miraculosament, aquell estrany globus va fer una complicada maniobra i es va quedar flotant davant meua. Era un globus de coloraines i els seus ocupants eren molt estranys. Hi havia un home alt, amb el nas allargat i les galtes rojes que vestia un traje passat de moda i, per acabar, un barret de copa altíssim; un home baixet, gros i calb, però amb un llarga barba blanca, el nas com una tomaca i una horrible túnica; i un pardal multicolor volant pels caps dels demés.

• Bon dia senyor, perdoni les molèsties, espere no interrompre la seua sessió de dibuix, però em podria vosté indicar la direcció cap a Greippi, per favor?- preguntà cortesment el senyor del barret.
• N.. n..no conec el lloc del que m'estàs parlant- vaig murmurar atemorit.
• No tingui por bon home, no vinc amb males intencions.- continuà – I si vosté no sap on està Greippi no hi podem fer res. Li desitge un bon dia, espere tornar a trobar-me amb vosté en el futur- es despedí.
• No podem deixar-lo d'aquesta manera, sense res que fer i tot avorrit!- va interrompre l'altre home- per què no el portem amb nosaltres?
• Si el distingit senyor no s'oposa- digué referint-se a mi – per a mi seria tot un honor que ens acompanyara en el nostre viatge.

Vaig apretar a córrer, malgrat que, aquell ocell multicolor m'agafà per el coll de la camisa i no vaig poder escapar.

• Vaja, - digué l'home baixet – tens tantes ganes de vindre amb nosaltres que ja t'en anaves a preparar l'equipatge! Però he de dir-te que no et farà falta emportar-te res perquè ací ja portem tot el necessari- digué assenyalant l'interior del globus, on hi havia una petita bossa púrpura.

I sense deixar-me ni parlar vam començar a volar rumb al misteriós Greippi.

• No passa res si no sabem el camí, el vent ens portarà.- digué despreocupat l'home del barret.

Després d'eixes paraules, mirant com anava eixint el sol, vaig pensar que m'era igual on em portaren aquells homes, sentia que havia de seguir-los en els seu viatge i que, sinó, em perdria una gran aventura. I, rumiant, rumiant, no sé com, s'em van anar tancant els ulls poc a poc, fins adormir-me. Em va despertar un fort colp. Quan obrí els uls vaig poder veure que haviem xocat contra un arbre. Quina sort tenia de seguir viu!

• Que no cundisca el pànic, per favor!- digué l'home baixet.

Seguidament, agafà l'estranya bossa púrpura i tragué d'ella l'escala de mà més gran que havia vist en ma vida.

• Aneu baixant d'un en un i tingeu cura de no caure!- seguí cridant aquell home.
  Vam fer el que ens deia i de seguida estàvem baix. De sobte, tornà a agafar la petita bossa i tragué un immens elefant.
• Sentim molt haver interrompit el vostre profund somni, però ja no hi ha res de que preocupar-se, doncs, tenim aquest modern mitjà de transport que és d'última generació.- em digué l'home del barret assenyalant l'elefant.

En un tres i no res ja estàvem viatjant damunt l'elefant per el que pareixia un prat. Vam arribar a una vall prop d'un petit poble. No hi havia, massa cases i no pareixia que hi vivira molta gent.

• Ens pararem ací per dinar- i de dins de la bossa aparegueren uns plats amb pollastre arròs i una deliciosa salsa.
  Ens vam refrescar una mica al riu del poble i seguirem el nostre camí. Vam recórrer molt de tros i prompte l'elefant es va ficar a plorar pel cansament, així que tornà dins la bossa i el sustituí un cotxe molt menut. Era un Citroën “dos cavalls”; jo creia que ja no es fabricaven, però eixe era nou i estava sense estrenar. Vam pujar tots, i, sense avisar, l'home del barret va traure un conductor de la bossa i els demés van seguir com si no haguera passat res . La veritat és que a mi ja em pareixia, fins i tot, normal.

L'ocell no em parava de molestar i m'estava cansant d'estar allí.

• Quant falta per arribar a eixe lloc tant estrany?- vaig preguntar.
• Perdoni la meva falta d'atenció- digué l'home del barret – creia que ja ho sabria, vosté, un home de món, tan intel.ligent, però hi ha una primera vegada per a tot. Tot el món sap que, com diu la coneguda frase: Per a Greippi arribar, durant un dia i un minut hauràs de viatjar.

I així em vaig quedar, amb una rara contestació que damunt rimava i tot.

Es va fer de nit i les estrelles van plenar el cel. La Lluna era plena i es podia veure Venus clarament des d'allí. Vam sopar amb gana, la veritat es que el dia havia sigut un no parar, però se m'havia passat de seguida. Estàvem tots sentats baix d'un arbre i de sobte tots es van alçar, es van posar a caminar i mentre, anaven comptant. Jo els vaig imitar. Quan vam arribar a 60, tot el paisatge va canviar i pareixia que estiguèrem en un altre lloc.

• Què ha passat?- vaig preguntar espantat.
• Ja li ho havia dit, senyor, per a Greippi arribar, durant un dia i un minut hauràs de viatjar.- i em va deixar amb un pam de nassos.
• Ja, però no pensava que seria tan literal...

Greippi era un lloc molt estrany, era una mescla de Edat Mitjana, amb alguna part d'Edat Moderna i pareixia que hagueren agafat troços de la Grècia antiga i els hagueren posat allí. Tenia molts parcs i espais verds, inclús una selva tropical. Hi havia gent de moltes cultures diferents i es sentien parlar milers i milers de llengües diferents.

Vam entrar en un gran palau i jo no parava de preguntar i preguntar. Entrarem en una gran sala amb un tron al fons de tot on hi havia un home sentat. Tots es van inclinar.

• Bon dia altesa- digueren tots a la vegada.
• M'haveu portat ja el que volia?- va dir sense saludar.

Jo no savia que estava passant i el rei pareixia molt nerviós. No savia exactament que estava fent jo allí, ningú m'havia dit res i estava molt incómode.

• Ací està- i m'espentaren cap a davant.
• Molt bé, així que tu eres el valent xiquet que va a derrotar el monstre, no?- preguntà.
• Qqqqquuuèèèèèèè`?????- vaig cridar.
• No sigues maleducat!- em cridà el rei – Tu seràs el que anirà a la muntanya per acabar amb el monstre que fa desaparèixer als nostres cavallers, i no s'hi parli més!!! Te n'aniràs demà pel matí.
• Però jo...
• Adèu!- cridà tancant la porta.

Allí mateix em vaig quedar parat. Com que havia de acabar amb un monstre? Aquells homes que s'havien fer passar pels meus amics m'havien enganyat! Tot era una trampa.

• No culpes al rei, últimament està molt nerviós amb el tema del monstre- digué l'home baixet.
• Sí, tots estem molt tensos- digué l'altre assenyalant l'ocell que s'acabava de fer “les seves coses” a la meva sabata.

Jo no sabia que dir, i vaig continuar en silenci tot el dia i em vaig gitar atemorit.

Al dia següent, pel matí, sense desitjar-me ni bona sort, pràcticament em llançaren dins d'un avió. Quan vam estar sobrevolant la muntanya, em donaren un paracaigudes i m'espentaren, deixant-me caure cridant com un boig. Vaig obrir el paracaigudes amb alguna dificultat i vaig aconseguir arribar a terra viu. Tot havia sigut massa ràpid, com si estigueren fent una pel·lícula i el director, de sobte, volguera acabar-la quan abans millor. No m'havien donat temps ni per a asustar-me.

Estava en un bosc i hi havia tants arbres que no entrava gens de llum i estava tot molt fangós. M'havien dit que havia de trobar una cova on segurament estaria el monstre. Vaig caminar i caminar i pareixia que mai trobaria la cova, però va ser quan em vaig sentar a descansar quan, al alçar el cap, la vaig veure. Em vaig apropar tremolant; quan abans acabara, millor. Vaig pensar en els avis perque havia estat fora molt de temps i els pares segur que estarien molt preocupats ja que no els havia dit res de que me'n anava.

No havia ni arribat a la cova quan va eixir aquell monstre del que es parlava tant … o això crec que era. Donava ganes d'abraçar-lo, era minúscul, m'arribava pels genolls. Era molt peludet, amb unes dentetes menudetes que pareixien molt afilades i uns ulls gegants. Tenia forma de gat, però anava només a dues potes. Era moníssim!

• Es suposa que tu eres el monstre del que ningú pot escapar?- vaig preguntar.
• Sí- respongué el petit monstre am una veu aguda i inocent.
• Pues vaja, pensava jo que donaries més por – vaig dir.
• Vols dir que no em creus capaç de retenir-te aquí per sempre?- preguntà.
• No sé...
• Vull que em dones un nom. Ningú sap quin nom posar-li a un monstre com jo, un nom ben bonic. Tinc molts valents cavallers pensant encara dins de la meua cova.
• Un nom?- vaig preguntar estranyat.
• Sí, i m'ha d'agradar.
• Però, a cadascú li agraden noms diferents. Això pot variar.- vaig raonar.
• No és només el fet de tindre un nom, sinó el fet de que algú te'l pose. L'intenció amb el que es fica un nom , un nom que quede bé, adequat.
• D'acord, però deixa'm una estona per a pensar.

No tenia ni idea de quin nom posar-li, qualsevol no valdria, havia de ser especial. Hi ha massa noms, estava començant a suar, estava molt nerviós. I si em quedava com els demés cavallers? Primer pensen que és molt fàcil, però a l'hora de decidir... De sobte, vaig recordar aquells moments de la meva infància que vaig passar veent les pel.lícules de Charles Chaplin amb la meva familia. Són pel.lícules antigues, però molt gracioses. Tots aquells bons moments...

• El teu nom serà Chaplin. La raó de eixe nom és molt personal.
• M'agrada, et done les gràcies per haver fet això per mi. Ara ja te'n pots anar.
• Voldries vindre amb mi? Ací tots et veuen com a un monstre, però si m'acompanyes podries començar de zero. A més a més si el rei et pilla...- vaig dir.
• Clar que sí!!!!

Vaig llançar una bengala per que vingueren a arreplegar-nos i al arribar el rei em va felicitar. Tots volien organitzar una gran festa, però jo trobava a faltar la meva casa.

• Com podria tornar?- vaig preguntar.
• Sentisc molt haver-lo traicionat- digué l'home del barret- per això li ho diré. Per a casa tornar ni un pas hauràs de donar.
• I això que significa?- vaig preguntar.
• Simplement, pensa-ho.- digué l'home baixet- Creu que pots.
  I així vaig fer, al moment estava a la casa dels avis, junt a la meva nova mascota, Chaplin, que va decidir fer-se passar per un gat. I la meva vida va seguir normalment sense oblidar, naturalment, aquella aventura que començà amb un globus de coloraines i una sola pregunta: em podria vosté indicar la direcció cap a Greippi, per favor?

Presentació Ivana

Presentació Fernando

Presentació Pablo

Presentació Carlos

PREMI VICENT MARÇÀ

La nostra companya Gabriela ha estat guanyadora del premi de Narrativa Escolar Vicent Marçà.

Estem segurs que Gabriela serà una gran escriptora.

MOLTES FELICITATS DE PART DELS TEUS COMPANYS, COMPANYES I MESTRES.