CARTA ALS MEUS ALUMNES DE SISÈ

Benvolguts i benvolgudes alumnes, per fi el dia és arribat. Eixe dia que tan poc desitjava que arribara, el dia que he volgut llevar dels meus pensaments però que no he pogut. Han sigut tres mesos increïbles, plens de records que me’n porte en un sac per a tota la meua vida.

Durant estes dues últimes setmanes no s’ha llevat del meu cap la idea d’anar-me’n d’ací, d’acabar aquesta experiència que tant m’agrada, però que he d’acceptar malauradament. Tants moments que recorde, tantes anècdotes amb vosaltres que difícilment algú les podrà superar. I és que m’heu fet passar unes pràctiques meravelloses, amb tantes preguntes sobre el que havíeu d’estudiar, tantes vegades parlant quan no tocava...

Recorde el dia que vam fer el carnestoltes, el vostre últim carnestoltes, que tant bé m’ho vareu fer passar sent director d’orquestra, o també tots eixos controls en els quals m’ha tocat patir tantes preguntes del tipus “açò està bé?” o “ací què podria ficar?” que, com sabeu, no puc respondre. També recorde totes eixes classes que us he donat i els coneixements que us he intentat transmetre amb totes les meues ganes.

És per això que des del primer dia de pràctiques he donat el 100% amb vosaltres, cada matí, cada vesprada. I és que això és el que m’ha fet reflexionar i aprendre com és aquesta professió que tant poc conec.

També vull destacar que a partir d’aquest moment jo me’n vaig d’ací, ja no torne cap dia més amb vosaltres, però vull dir-vos que guanyeu un amic per a tota la vida. Ací teniu una persona que estarà a la vostra disposició sempre, passe el que passe.

Tot i això, no em puc anar sense demanar-vos disculpes si he fet alguna cosa malament, si he contestat a algú malament en qualsevol moment o algú s’ha sentit ofès per alguna cosa que he dit, perdó.

Finalment, us demane que recordeu aquests moments de la vostra vida, ja que d’ací molts anys serà un dels tresors que tindreu al vostre cor.

També vull destacar a Lola, la vostra mestra, moltes gràcies per tot el treball que has fet amb mi i per mi, per deixar-me aprendre tantes coses a aquesta aula que tant m’han ajudat a formar-me com a mestre. De tot cor, moltes gràcies.

Per tant, Tatiana, Miguel, Vicent, Juanma, Yanira, Raquel Espelleta, Óscar, Enric, Unai, Pablo, Javier, Zineb, Joan, Raquel Rodríguez, Fernando, Caterina, Teresa, Gabriela, Ivana, Andrea, Carlos, Pau, Sara, Clara i Arianne, vos guarde en un raconet del meu cor per sempre.

Moltes gràcies per aquests mesos inoblidables.