El salt d'alçada és un
salt d'atletisme on l'atleta tracta de superar el llistó que indica
una alçada determinada impulsant-se amb un sol peu. L'atleta acaba
la prova quan no supera una mida en concret després de tres assajos.
Per agafar impuls primer es fa una carrera en forma de J.
La tècnica que s'utilitza
hui en dia és el salt “fosbury”. Aquest es va començar a
utilitzar als jocs olímpics de 1968 per Dick Fosbury que va ser
eliminat per utilitzar la seva tècnica, desconeguda fins el moment,
però finalment li van atorgar la medalla d'or ja que no infringia
cap regla.
El salt consisteix en fer la
batuda amb el peu contrari a la direcció del salt, i passar el
llistó d'equena arquejant l'esquena.
Abans, el salt que
s'utilitzava era el salt de tisora que ja no s'usa en competicions
professionals.
Consisteix a fer la batuda
amb el peu contrari a ñla direcció del salt i fer passar l'altra
cama per sobre el llistó fent que es puga caure de peu sobre el
matalàs.
El salt d'alçada es du a
terme a una pista d'atletisme. S'utilitza un dels extrems de la pista
dins la corba.
Per realitzar el salt
d'alçada és necessari un conjunt de roba (samarreta i pantalons o
malles) i unes botes especials que tenen claus a la part posterior i
anterior de la planta del peu i unes soles de mitja polzada de manera
que l'atleta no esvare.
GABRIELA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada