JORDI JUAN , CAVALLER IL·LUSTRAT

 CIENTÍFIC, MARÍ, CAVALLER, ASTRÒNOM, SOLDAT, MATEMÀTIC....

Jorge Juan, va nàixer el 5 de gener de 1713 en Novelda i va morir el  1773 a Madrid.

Era conegut com el Savi Espanyol i va formar part de la Royal Academie de Sciencies i de la Royal Society.
Sens dubte va ser un dels personatges més importants del segle XVIII. A més dels seus treballs científics i acadèmics va tenir tasques prou difícils de fer: va ser espia al  Regne Unit i també va elaborar un informe secret sobre la situació política, social i econòmica dels virregnats.

Amb Antonio d'Ulloa va mesurar l'arc del meridià i d'un grau terrestre.
El seu objectiu era comprobar  la deformació de l'esfericitat de la Terra, per on estava aplatada? pels pols o per l'equador.

Pau I Carlos

PEDRA, PAPER I PINTURA

NOTÍCIA EN PROCÉS

FRACTAL

Un fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples. Els fractals van ser estudiats llargament per Benoit Mandelbrot. 
Els fractals neixen de l'intent de trobar una geomatria més apropiada per descriure els objectes de la natura.  

Són molt útils en multitud de camps com ara la medicina i cardiologia...

Hi han molts tipus de fractals:

Els exemples més populars són el cojunt de Mandelbrot o el triangle Sierpinski. Aquest últim es realitza d'una forma molt senzilla: dibuixem un triangle gran, col·loquem altres triangles en el seu interior a partir dels seus cantons, repetim l'últim pas.

 

Llenç amb pigments naturals

PIGMENTS NATURALS
Són els primers pigments que van començar en la Prehistòria. Són els colorants que s'obtenien fent ús de matèries orgàniques o inorgàniques.

POLIURETÀ
El poliuretà és una resina sintètica que s'obté mitjançant condensació de polièsters.
Aplicacions:
                    -forjats
                    -cobertes inclinades o planes
                    -cobertes industrials
                    -façanes, mitgeres.

LÀTEX
El làtex és un suc d'aspecte lletós que s'extreu de l'interior de diverses plantes o fongs. El color del làtex pot variar entre el blanc, el groc, taronja o escarlata.
S'usa en pneumàtics i altres materials aïllants, matalassos, seients, xiclet. guants, pintures,...

LLENÇ
El llenç o tela és un suport fet de teixit que normalment porta un bastidor per a poder tensar-lo i es fa servir per intar-hi a sobre. Acostumen a ser de cotó o de lli.

PINTURA A L'OLI
 Les pintures a l'oli es composen de pigments barrejats amb un aglutinant a base d'oli. L'oli s'oxida quan entra en contacte amb l'aire, fent que les partícules de pigment queden uniformement distribuïdes en el suport.

ENRIC

Salt d'alçada.

El salt d'alçada és un salt d'atletisme on l'atleta tracta de superar el llistó que indica una alçada determinada impulsant-se amb un sol peu. L'atleta acaba la prova quan no supera una mida en concret després de tres assajos. Per agafar impuls primer es fa una carrera en forma de J.

La tècnica que s'utilitza hui en dia és el salt “fosbury”. Aquest es va començar a utilitzar als jocs olímpics de 1968 per Dick Fosbury que va ser eliminat per utilitzar la seva tècnica, desconeguda fins el moment, però finalment li van atorgar la medalla d'or ja que no infringia cap regla.

El salt consisteix en fer la batuda amb el peu contrari a la direcció del salt, i passar el llistó d'equena arquejant l'esquena.

Abans, el salt que s'utilitzava era el salt de tisora que ja no s'usa en competicions professionals.

Consisteix a fer la batuda amb el peu contrari a ñla direcció del salt i fer passar l'altra cama per sobre el llistó fent que es puga caure de peu sobre el matalàs.

El salt d'alçada es du a terme a una pista d'atletisme. S'utilitza un dels extrems de la pista dins la corba.

Per realitzar el salt d'alçada és necessari un conjunt de roba (samarreta i pantalons o malles) i unes botes especials que tenen claus a la part posterior i anterior de la planta del peu i unes soles de mitja polzada de manera que l'atleta no esvare.

GABRIELA.

M'agradaria que els meus amics...

M'agradaria que els meus amics fóren més respectuosos entre ells, que no discriminaren a ningú i no parlaren mal dels altres quan no estan.
M'agradaria que a aquesta classe hi haguera més tolerància, és a dir, que es respecten les opinions dels demés i que tot el món es faça a l'idea de que som DIFERENTS, ESPECIALS, ÚNICS, i que això és fantàstic.
Però sembla que les coses no són com a mi m'agradaria i la senyal és que ens ha tocat fer aquest text a causa d'un conflicte entre companys, un text que ja vam fer l'any passat, i això és molt trist. Podem canviar aquesta realitat, tots junts, no podem conformar-nos amb aquesta situació. Hem de trencar les barreres que ens separen: les races, les religions... , perquè no tots som iguals, és veritat, però això ÉS EL QUE ENS FA MÉS FORTS, LA NOSTRA MILLOR CARACTERÍSTICA i és MERAVELLÓS.

GABRIELA.

AMOR I ESTIMA... QUE MÉS ES POT DEMANAR.

Les persones ens tenim que respectar unes a altres. Tots som diferents. Uns xiquets i xiquetes obtenen  millors  notes i uns altres dibuixaran més bé. 
Som part del planeta i som els únics éssers vius que poden fer coses impossibles que altres. Tenim l'amor i l'estima, la llibertat i igualtat. Som forts i afrontem les nostres pors amb valentia. 
Qualsevol dia tindràs un amic amb què ajuntar les forces i  ajudar-se sempre. Vos defensareu i estimareu... 
Que més es pot demanar...

Açò és tindre tot. Més espectacular i valerós que la riquesa. Cadascú de nosaltres, tenim un cor que ens enamora  d'ell mateix traíem tot el nostre amor i generositat.
 Nosaltres som amor... i tu?

Enric

CARNESTOLTES

CARNESTOLTES

El dia 28 un dia especial Carnestoltes ha arribat, els xiquets es disfressen d'animals o de personatges animats. És un dia molt bonic perquè és l'ultim Carnestoltes per a nosaltres. Al rei Carnestoltes no hem pogut cremar-lo però els xiquets i xiquetes ho han celebrat. És l'ultim any que estem así molt emocionant i bonic. El Carnestoltes ha acabat, els xiquets i xiquetes tornen al seu hogar molt contents i disfressats. Nosaltres hem anat de xaranga tocant i tocant pel carrer fent sonar la música especial que Mª Carmen ens ha ensenyat. De blau vestits i amb Enrique i Lluís guiant pel camí. Els xiquets i xiquetes molt bé ho han passat i nosaltres hem gaudit.

Andrea

EL MILLOR CARNESTOLTES

Aquest any ha sigut el nostre últim Carnestoltes, perquè som els majors de l'escola, anem a 6ª! Va estar molt divertit amb tots els companys i companyes i també els mestres. En guany erem un poc els protagonistes, ens disfressàvem de xaranga, encara que els altres cursos anaven de dibuixos animats, es deia CÒMICTOLTES. En la xaranga cadascú tenia un grup, i dins d'eixe grup, tocava un instrument de percussió, jo anava amb les caixes. El nostre ritme era fàcil de fer, i jo el vaig aprendre de seguida. Quan assajàvem ens eixia prou bé, sobre tot, perquè acabàvem a la vegada, Maricarmen va ser la que ens va ensenyar el que havíem de fer.

El dia de la desfilada pels carrers, anàvem un grup de xaranga davant del desfile i un altre darrere. A nosaltres, ens va tocar anar darrere i als de l'altra classe davant, amb el cartell i el ninot, bé, però per a la meua opinió crec que és millor anar darrere.

Quan tocàvem estàvem tots molt contents, els pares quan ens van escoltar, va parèixer que també s'ho passaven bé. Al arribar a l'escola després d'anar pels carrers desfilant, cada curs eixia pel voltant del ninot i ballava pel seu costat, quan ens va toca eixir a nosaltres per a fer la batucada es va posar a ploure. No vam cremar el ninot, però de tots els anys que porte a l'escola aquest va ser el millor Carnestoltes de tots i també no l'oblidarem mai.

 IVANA.

CARNESTOLTES

CARNESTOLTES

El carnestoltes d'aquest any ha estat molt entretingut. La meua classe i jo vam tocar la batucada, estave esperant aquest any perquè a mi m'agrada molt tocar el tabal. Vaig tindre sort, perquè en realitat em va tocar el pandero però se'l vaig canviar a Zineb. No em va costar molt aprendre'm el ritme del tabal. El dia de carnestoltes vam tocar el carrer però moltes vegades ens vam haver de posar la vegades la mà al cap més d'una vegada per a què no s'ens volara el barret. Encara així vam tocar prou bé. Després no vam poder cremar el rei Carnestoltes, i els mantenidors no van poder acabar el seu discurs. Encara així m'ho vaig passar molt bé. També hi ha que dir que quan ens tocava la part d'inventar a voltes ens quedàvem en blanc i no sabíem que tocar però, encara així tocàvem algo encara que no tinguera prou de sentit.

 Pau

Carnestoltes.

Em vaig alegrar molt el dia que vam començar a preparar el Carnestoltes. Sentia molta alegria perquè sempre ha sigut una festa que m'ha agradat, però també llàstima ja que anava a ser l'últim any que celebraria aquell dia a la meva escola.

El tema era els “comictoltes” i com és costum, els de sisé érem la xaranga. Vam començar a preparar la batucada amb Mari Carmen. A mi em va tocar la pandereta, que és senzilla i no té massa complicació, però jo estic molt orgullosa. Poc a poc, també vam anar fent el ninot del rei Carnestoltes. Em feia molta il·lusió participar a la seva construcció, i conforme avançavem més xulo i original era. Em sentia molt bé preparant tota la festa, però també estranya. Ja érem els majors de l'escola i encara no m'acostumava.

Prompte, vam començar també a fer les disfresses i em sentia especial perquè mai havia vist una xaranga vestida de blau.

El millor va ser quan va arribar l'hora de triar els mantenidors de l'acte. Jo em vaig presentar ja que mai havia sigut, i quan al sorteig va eixir el meu nom, encara que vaig mantindre prou la compostura, per dins estava donant bots d'alegria. Vaig començar a escriure el manifest deQ Carnestoltes amb Vicent, Mar i Paula, els altres mantenidors. Cada vegada tenia més ganes de que arribara aquell dia tan esperat.

Així que vam continuar amb tots els preparatius dia rere dia i conforme avançavem amb les consignes, més nerviosa estava.

Per fi arribà el Carnestoltes. Pel matí, amb tots els instruments, vam anar al pati a assajar la batucada. Em va agradar molt perquè tots els anys veia als alumnes de sisé eixir a tocar, però aquella vegada era jo la que anava a assajar i em vaig sentir bé.

Per la vesprada ens vam posar les disfresses i vam anar al carrer per desfilar. Va ser realment fantàstic!!!!!

Quan arribàrem al pati de l'ecola els mantenidors vàrem llegir el testament del rei Carnestoltes i vam presentar tots els cursos, que un a un, amb la seva respectiva música, ens mostraren les seves disfresses.

Ens ho vam passar molt bé, va ser genial, malgrat que, a causa del vent i la pluja no vam poder cremar el ninot. La veritat és que no recorde ningun Carnestoltes en el que fera bon temps, però va ser un dia molt especial.

GABRIELA.

Estiraments

Ressenya Raquel

Carnestoltes per Joan Montañés

Tota la setmana vam estar anant a l'escola en tot tipus de coses absurdes.

Des de el meu punt de vista la millor va ser anar amb pijama a l'escola. 

D'altres consignes van ser: gorra cap arrere i dues ratlles a cada galta, anar amb el pel decorat i fins i tot amb la roba des-combinada.

El divendres vam disfressar-nos de xaranga i jo tocava l' esquella, la primera part de la de la cançó no m'aclaria a tocar-la . Peró després de mitja hora ja me la vaig aprendre.

Em va donar molta malícia no poder cremar el ninot, i a més, no poder tocar al voltant del ninot per que estava aguantant el ninot.

Peró, vaig entrar al ninot dins de l'escola,que no va ser fàcil.

M'ho vaig passar molt bé i a més després de la desfilada  vaig estar dues hores venent el berenar a la gent.

Si dic la veritat, estic trist, per què Ha sigut el meu ultim carnestoltes i no 

m' esperava que passaria tan ràpid.

No l`em cremat ni el cremarem, Manolo diu que no el cremà i el guardarà per l'any vinent.

Joan Montañés Querol 

 

CARNESTOLTES

Aquesta festa és molt bonica perquè al mateix temps que altres festes aquesta està per tot arreu, Brasil, Espanya...
En cada lloc hi ha una manera diferent de celebrar-ho.
Ací, cremem al nostre rei Carnestoltes, i, encara que no ens agrada cremar-lo per tot l'esforç que hem fet per fer-lo, ho hem de fer.
Jo supose, almenys jo. que al rei Carnestoltes no l'importarà perquè ja està acostumat i cada any pot vore a xiquets nous, i altres que ja no estan.
Carnestoltes és un llamp d'alegria per a tots els xiquets i majors, menuts i grans, professors/es, professors/es de pràctiques, pares i mares, i molta més gent, encara que no és la primera vegada plou i fa vent.
Aquest any hem fet el ComicToltes, un nom molt extrany per a festa tan divertida.
Tractava de que cada curs anava disfressat d'un personatge de comic, una classe anava de Peppa Pig, un altra classe dels Pitufos, i aixi cada classe fins els majors (nosaltres). Ës una festa, increible!!!


JuanMa