divendres, 28 de febrer del 2014
dilluns, 24 de febrer del 2014
GREIPPI
Aquest és el conte de Gabriela seleccionat en el Premi Vicent Marçà d'enguany. Moltes felicitats Gabriela!
Greippi
Aquell
matí em vaig alçar a trenc d'alba. A la nit havia plogut molt i
ara tot estava molt tranquil. Tenia molta fam ja que no havia sopat i
estava en dejú. Era a la casa dels meus avis al poble, bo, més bé
estava separada d'ell, als peus de la muntanya, envoltada pel bosc.
La mare els deia sempre que era molt perillós viure allí assoles,
però als meus avis els agradava, i a mi també.
Em
coneixia aquella casa perfectament així que, sense encendre les
llums, em vaig preparar el desdejuni i em vaig vestir. Ràpidament
vaig agafar el quadern de dibuix, com tots els matins, i vaig pujar
al les golfes. És un lloc ple de coses interesants i que a mi
m'encanta. Allí no hi ha llum elèctrica i per això em tocà anar a
les fosques fins que vaig trobar per fi un ciri que vaig encendre a
cegues. Després, vaig apropar-m'hi a genollons a una trapa que hi
havia a la teulada, i la vaig obrir. Nos us cregueu que és fàcil
de veure a ull i pareix que només l'utilitze jo; al cap i a la fi,
els avis no hi pujen gaire. Vaig arrosegar una cadira i la vaig
apropar per muntar-m'hi i poder eixir al teulat. Ningú sap que faig
açò i si s'enteraren, m'ho prohibirien. Em vaig quedar assegut allí
sense cap por de caure'm i em posà a dibuixar.
De
sobte, vaig vore alguna cosa de colors que s'apropava volant d'on
eixia una melodia molt alegre i em vaig quedar molt estranyat. Quan
s'apropà el suficient vaig veure que era un globus, un d'eixos en
que et pots muntar i anar volant per ahí. Què faria ací? Es va
apropar molt i em vaig espantar. S'anava a xocar contra la casa!
Però, miraculosament, aquell estrany globus va fer una complicada
maniobra i es va quedar flotant davant meua. Era un globus de
coloraines i els seus ocupants eren molt estranys. Hi havia un home
alt, amb el nas allargat i les galtes rojes que vestia un traje
passat de moda i, per acabar, un barret de copa altíssim; un home
baixet, gros i calb, però amb un llarga barba blanca, el nas com una
tomaca i una horrible túnica; i un pardal multicolor volant pels
caps dels demés.
- Bon dia senyor, perdoni les molèsties, espere no interrompre la seua sessió de dibuix, però em podria vosté indicar la direcció cap a Greippi, per favor?- preguntà cortesment el senyor del barret.
- N.. n..no conec el lloc del que m'estàs parlant- vaig murmurar atemorit.
- No tingui por bon home, no vinc amb males intencions.- continuà – I si vosté no sap on està Greippi no hi podem fer res. Li desitge un bon dia, espere tornar a trobar-me amb vosté en el futur- es despedí.
- No podem deixar-lo d'aquesta manera, sense res que fer i tot avorrit!- va interrompre l'altre home- per què no el portem amb nosaltres?
- Si el distingit senyor no s'oposa- digué referint-se a mi – per a mi seria tot un honor que ens acompanyara en el nostre viatge.
Vaig
apretar a córrer, malgrat que, aquell ocell multicolor m'agafà per
el coll de la camisa i no vaig poder escapar.
- Vaja, - digué l'home baixet – tens tantes ganes de vindre amb nosaltres que ja t'en anaves a preparar l'equipatge! Però he de dir-te que no et farà falta emportar-te res perquè ací ja portem tot el necessari- digué assenyalant l'interior del globus, on hi havia una petita bossa púrpura.
I
sense deixar-me ni parlar vam començar a volar rumb al misteriós
Greippi.
- No passa res si no sabem el camí, el vent ens portarà.- digué despreocupat l'home del barret.
Després
d'eixes paraules, mirant com anava eixint el sol, vaig pensar que
m'era igual on em portaren aquells homes, sentia que havia de
seguir-los en els seu viatge i que, sinó, em perdria una gran
aventura. I, rumiant, rumiant, no sé com, s'em van anar tancant els
ulls poc a poc, fins adormir-me. Em va despertar un fort colp. Quan
obrí els uls vaig poder veure que haviem xocat contra un arbre.
Quina sort tenia de seguir viu!
- Que no cundisca el pànic, per favor!- digué l'home baixet.
Seguidament,
agafà l'estranya bossa púrpura i tragué d'ella l'escala de mà més
gran que havia vist en ma vida.
- Aneu baixant d'un en un i tingeu cura de no caure!- seguí cridant aquell home.Vam fer el que ens deia i de seguida estàvem baix. De sobte, tornà a agafar la petita bossa i tragué un immens elefant.
- Sentim molt haver interrompit el vostre profund somni, però ja no hi ha res de que preocupar-se, doncs, tenim aquest modern mitjà de transport que és d'última generació.- em digué l'home del barret assenyalant l'elefant.
En
un tres i no res ja estàvem viatjant damunt l'elefant per el que
pareixia un prat. Vam arribar a una vall prop d'un petit poble. No hi
havia, massa cases i no pareixia que hi vivira molta gent.
- Ens pararem ací per dinar- i de dins de la bossa aparegueren uns plats amb pollastre arròs i una deliciosa salsa.Ens vam refrescar una mica al riu del poble i seguirem el nostre camí. Vam recórrer molt de tros i prompte l'elefant es va ficar a plorar pel cansament, així que tornà dins la bossa i el sustituí un cotxe molt menut. Era un Citroën “dos cavalls”; jo creia que ja no es fabricaven, però eixe era nou i estava sense estrenar. Vam pujar tots, i, sense avisar, l'home del barret va traure un conductor de la bossa i els demés van seguir com si no haguera passat res . La veritat és que a mi ja em pareixia, fins i tot, normal.
L'ocell no em parava de molestar i
m'estava cansant d'estar allí.
- Quant falta per arribar a eixe lloc tant estrany?- vaig preguntar.
- Perdoni la meva falta d'atenció- digué l'home del barret – creia que ja ho sabria, vosté, un home de món, tan intel.ligent, però hi ha una primera vegada per a tot. Tot el món sap que, com diu la coneguda frase: Per a Greippi arribar, durant un dia i un minut hauràs de viatjar.
I així em vaig
quedar, amb una rara contestació que damunt rimava i tot.
Es
va fer de nit i les estrelles van plenar el cel. La Lluna era plena i
es podia veure Venus clarament des d'allí. Vam sopar amb gana, la
veritat es que el dia havia sigut un no parar, però se m'havia
passat de seguida. Estàvem tots sentats baix d'un arbre i de sobte
tots es van alçar, es van posar a caminar i mentre, anaven comptant.
Jo els vaig imitar. Quan vam arribar a 60, tot el paisatge va canviar
i pareixia que estiguèrem en un altre lloc.
- Què ha passat?- vaig preguntar espantat.
- Ja li ho havia dit, senyor, per a Greippi arribar, durant un dia i un minut hauràs de viatjar.- i em va deixar amb un pam de nassos.
- Ja, però no pensava que seria tan literal...
Greippi
era un lloc molt estrany, era una mescla de Edat Mitjana, amb alguna
part d'Edat Moderna i pareixia que hagueren agafat troços de la
Grècia antiga i els hagueren posat allí. Tenia molts parcs i espais
verds, inclús una selva tropical. Hi havia gent de moltes cultures
diferents i es sentien parlar milers i milers de llengües diferents.
Vam
entrar en un gran palau i jo no parava de preguntar i preguntar.
Entrarem en una gran sala amb un tron al fons de tot on hi havia un
home sentat. Tots es van inclinar.
- Bon dia altesa- digueren tots a la vegada.
- M'haveu portat ja el que volia?- va dir sense saludar.
Jo
no savia que estava passant i el rei pareixia molt nerviós. No savia
exactament que estava fent jo allí, ningú m'havia dit res i estava
molt incómode.
- Ací està- i m'espentaren cap a davant.
- Molt bé, així que tu eres el valent xiquet que va a derrotar el monstre, no?- preguntà.
- Qqqqquuuèèèèèèè`?????- vaig cridar.
- No sigues maleducat!- em cridà el rei – Tu seràs el que anirà a la muntanya per acabar amb el monstre que fa desaparèixer als nostres cavallers, i no s'hi parli més!!! Te n'aniràs demà pel matí.
- Però jo...
- Adèu!- cridà tancant la porta.
Allí
mateix em vaig quedar parat. Com que havia de acabar amb un monstre?
Aquells homes que s'havien fer passar pels meus amics m'havien
enganyat! Tot era una trampa.
- No culpes al rei, últimament està molt nerviós amb el tema del monstre- digué l'home baixet.
- Sí, tots estem molt tensos- digué l'altre assenyalant l'ocell que s'acabava de fer “les seves coses” a la meva sabata.
Jo no sabia que dir,
i vaig continuar en silenci tot el dia i em vaig gitar atemorit.
Al dia següent, pel
matí, sense desitjar-me ni bona sort, pràcticament em llançaren
dins d'un avió. Quan vam estar sobrevolant la muntanya, em donaren
un paracaigudes i m'espentaren, deixant-me caure cridant com un boig.
Vaig obrir el paracaigudes amb alguna dificultat i vaig aconseguir
arribar a terra viu. Tot havia sigut massa ràpid, com si estigueren
fent una pel·lícula i el director, de sobte, volguera acabar-la
quan abans millor. No m'havien donat temps ni per a asustar-me.
Estava
en un bosc i
hi havia tants arbres que no entrava gens de llum i estava tot molt
fangós. M'havien dit que havia de trobar una cova on segurament
estaria el monstre. Vaig caminar i caminar i pareixia que mai
trobaria la cova, però va ser quan em vaig sentar a descansar quan,
al alçar el cap, la vaig veure. Em vaig apropar tremolant; quan
abans acabara, millor. Vaig pensar en els avis perque havia estat
fora molt de temps i els pares segur que estarien molt preocupats ja
que no els havia dit res de que me'n anava.
No havia ni arribat
a la cova quan va eixir aquell monstre del que es parlava tant … o
això crec que era. Donava ganes d'abraçar-lo, era minúscul,
m'arribava pels genolls. Era molt peludet, amb unes dentetes
menudetes que pareixien molt afilades i uns ulls gegants. Tenia forma
de gat, però anava només a dues potes. Era moníssim!
- Es suposa que tu eres el monstre del que ningú pot escapar?- vaig preguntar.
- Sí- respongué el petit monstre am una veu aguda i inocent.
- Pues vaja, pensava jo que donaries més por – vaig dir.
- Vols dir que no em creus capaç de retenir-te aquí per sempre?- preguntà.
- No sé...
- Vull que em dones un nom. Ningú sap quin nom posar-li a un monstre com jo, un nom ben bonic. Tinc molts valents cavallers pensant encara dins de la meua cova.
- Un nom?- vaig preguntar estranyat.
- Sí, i m'ha d'agradar.
- Però, a cadascú li agraden noms diferents. Això pot variar.- vaig raonar.
- No és només el fet de tindre un nom, sinó el fet de que algú te'l pose. L'intenció amb el que es fica un nom , un nom que quede bé, adequat.
- D'acord, però deixa'm una estona per a pensar.
No tenia ni idea de
quin nom posar-li, qualsevol no valdria, havia de ser especial. Hi ha
massa noms, estava començant a suar, estava molt nerviós. I si em
quedava com els demés cavallers? Primer pensen que és molt fàcil,
però a l'hora de decidir... De sobte, vaig recordar aquells moments
de la meva infància que vaig passar veent les pel.lícules de
Charles Chaplin amb la meva familia. Són pel.lícules antigues, però
molt gracioses. Tots aquells bons moments...
- El teu nom serà Chaplin. La raó de eixe nom és molt personal.
- M'agrada, et done les gràcies per haver fet això per mi. Ara ja te'n pots anar.
- Voldries vindre amb mi? Ací tots et veuen com a un monstre, però si m'acompanyes podries començar de zero. A més a més si el rei et pilla...- vaig dir.
- Clar que sí!!!!
Vaig llançar una
bengala per que vingueren a arreplegar-nos i al arribar el rei em va
felicitar. Tots volien organitzar una gran festa, però jo trobava a
faltar la meva casa.
- Com podria tornar?- vaig preguntar.
- Sentisc molt haver-lo traicionat- digué l'home del barret- per això li ho diré. Per a casa tornar ni un pas hauràs de donar.
- I això que significa?- vaig preguntar.
- Simplement, pensa-ho.- digué l'home baixet- Creu que pots.I així vaig fer, al moment estava a la casa dels avis, junt a la meva nova mascota, Chaplin, que va decidir fer-se passar per un gat. I la meva vida va seguir normalment sense oblidar, naturalment, aquella aventura que començà amb un globus de coloraines i una sola pregunta: em podria vosté indicar la direcció cap a Greippi, per favor?
divendres, 14 de febrer del 2014
PREMI VICENT MARÇÀ
La nostra companya Gabriela ha estat guanyadora del premi de Narrativa Escolar Vicent Marçà.
Estem segurs que Gabriela serà una gran escriptora.
MOLTES FELICITATS DE PART DELS TEUS COMPANYS, COMPANYES I MESTRES.
HAPPY ESTELA
ESTELA
Aquest vídeo està dedicat a Estela, una gran professora de Hip Hop que ha trobat un treball a Sevilla com a mestra d'un jardí d'infància. Tots els alumnesde 6é B que assistíem a les seves classes hem volgut acomidar-mos d'Estela d'una forma molt especial. Ací teniu:
HAPPY ESTELA
HAPPY ESTELA
WE LOVE ESTELA AND HIP HOP
dimarts, 11 de febrer del 2014
NOMBRES DECIMALS
Els nombres decimals ja han arribat a la nostra classe i ho han fet amb molta força, no us quedeu parats i comenceu a practicar el més aviat possible.
Us deixe un enllaç per a millorar i ampliar els vostres coneixements sobre aquests tipus de nombres.
Ànim i endavant!
Us deixe un enllaç per a millorar i ampliar els vostres coneixements sobre aquests tipus de nombres.
Ànim i endavant!
RECURSOS LITERARIOS
En l'assignatura de castellà estem estudiant els recursos literaris, que són recursos que l'escriptor o escriptora utilitza per donar major bellesa i expressivitat al llenguatge.
Ací teniu un enllaç que espere que us siga de profit.
Ací teniu un enllaç que espere que us siga de profit.
dilluns, 10 de febrer del 2014
COM TREBALLA EL NOSTRE COS
- La nutrició en els éssers vius
- La Funció De Relació En Els Éssers Vius
- La funcio de reproducció
La Funció De Nutrició En Els Éssers Vius
Els animals es passen la major part de la seva vida buscant aliment per viure. La nutrició és el conjunt de processos pels quals els éssers vius intercanvien matèria i energia amb el medi que els envolta.
Els aliments són les substàncies que ingereixen els éssers vius. Estan formats per molècules, substàncies més senzilles orgàniques i inorgàniques (aigua, sals minerals, vitamines, sucres, proteïnes, lípids o greixos ...) i que poden ser utilitzats per les cèl·lules, aquests són els nutrients.
La funció de nutrició inclou diversos processos: la captació de nutrients, la seva transformació, la seva distribució a totes les cèl·lules i l'eliminació de substàncies de rebuig que es produeixen com a resultat de l'ús que es fa dels nutrients en les cèl·lules. Per a això el cos de l'ésser viu té òrgans i aparells especialitzats en la realització d'aquestes tasques
Els aparells que intervenen en la funció de nutrició dels animals són:
1. Aparell Digestiu: que prepara els aliments i els transforma en nutrients útils per a les cèl·lules.
2. Aparell Respiratori: pren l'oxigen necessari per a la vida cel·lular i expulsa el diòxid de carboni que porta la sang després de realitzar la cèl·lula la respiració cel·lular.
3. Aparell Excretor: elimina de l'organisme totes les substàncies tòxiques que produeix la cèl·lula en el seu funcionament.
4. Aparell circulatori: distribueix nutrients i oxigen per totes les cèl·lules del cos i recull els residus i el diòxid de carboni portant-los als òrgans excretors.
Quan respirem l'aire entra pel nas i/o per la boca, passa per la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis, els bronquíols, fins arribar als alvèols pulmonars, on l'oxigen de l'aire passa a la sang i el diòxid de carboni de la sang barrejat amb l'aire realitza un camí de tornada fins que surt per la boca.
Perquè els nutrients i l'oxigen arribin a totes les cèl·lules del nostre cos, i perquè els residus que generen surtin a l'exterior, cal un sistema que els transporte per tot el cos. Aquesta és la funció de l'aparell circulatori. Ha d’haver un motor que bombegi, en aquest cas, la sang, per uns conductes anomenats vasos sanguinis. La circulació sanguínia es realitza mitjançant dos circuits diferenciats,la circulació menor i la major.
El nostre organisme necessita eliminar les substàncies de rebuig, com si foren grans d’arena, produïdes per les cèl·lules. Per això, cal utilitzar un colador que separe la sang dels grans. Aquesta funció la fan els renyons. Per què no s’embosse, necessita molta aigua (diuen que més o menys 2 litres d’aigua al dia). I així, les substàncies de rebuig junt amb l’aigua, formen l’orina.
A més, suem quan fa calor o tenim por perquè d’esta manera controlem la temperatura corporal i a la vegada eliminem s substàncies tòxiques que li donen una certa olor característica...
El nostre cos treballa sense parar com si fora una màquina meravellosa. Fa cents de treballs diferents i tots ells a la vegada. Podríem dir que hi ha treballant a l’hora una màquina menjadora, una mastegadora, un altra respiratòria...
De fet, cap savi ha pogut construir una màquina tan bona ni tan lleugera com el nostre cos que fora capaç de fer ni la meitat de les coses que fa el nostre cos. I no hi han màquines que tinguen idees noves, inventen acudits, canvien d’opinió...o tinguen fills.
Amb uns hàbits saludables podem prevenir diverses enfermetats i tenir una millor qualitat de vida.
Hauràs sentit parlar de la fibra, aquesta no es considera un nutrient, però, en canvi és necessària per al bon funcionament de l’aparell digestiu. En quins aliments es troba la fibra?
Una bona alimentació és una font de salut. Per això es important seguir una dieta adequada.
De què parlen quan diuen càries, aerofàgia, diarrea, grip, asma, pedres al renyó...dopatge, respiració artificial, tabac...
I encara podem parlar d’altres trastorns...
- La màquina menjadora. Què passa als aliments que prens. En el que tu menges hi ha substàncies que el cos pot aprofitar i substàncies que no li serveixen de res. A la teua màquina menjadora, anomenada aparell digestiu, els aliments són triturats, agitats i convertits en una pasta, amb l’ajuda d’uns sucs especials. Açò s’anomena digestió. A continuació, el útil és separar-ho i enviar-ho allà on ho es necessita.
- La màquina mastegadora. Prepara els aliments per a que puguen ser engolits. La màquina podria tenir una fulla de tallar i una mola. Tu tens dents i queixals que els matxuquen.
- Podem contar les dents. Per què s’espatllen les dents. Què sabem sobre la llengua i els sabors.
- Què és la sang? La major part de la teua sang és un líquid sense color anomenat plasma. Les cèl·lules roges que conté li donen el color. Altres cèl·lules són soldats. La sang corre per tot el cos com un riu portant a totes les cèl·lules les provisions que necessiten.
- Com pren la sang l’oxigen? Quin aspecte te la sang.
- Cóm circula la sang. La sang circula per moltíssims conductes que pareixen de goma anomenats vasos, units entre si per a que puga donar voltes i voltes. El cor fa que es moga sense parar, quan es contrau, escup la sang com una botella a pressió i l’envia als pulmons, on deixa el gas brut i pren oxigen.
- Què fa que el cor batega més apressa?
- Pot la sang circular cap enrere?
- Com torna la sang al cor?
- Com pots vore els teus vasos sanguinis més xicotets?
- Com respires. Els teus pulmons estan plens de xicotets foradets, com les esponges. Estan suspesos al pit, en un espai envoltat per les costelles i un múscul especial. L’aire t’entra als pulmons com l’aigua en una esponja.
- Quan d’aire passa pels teus pulmons?
- Com augmentar la força dels pulmons?
- Com s’anomena el múscul que hi ha baix els pulmons amb forma de plat cap avall i que pot aixafar-se?
- Hi ha cap relació entre la respiració i l’estomac? I entre la respiració i les costelles?
enllaços web:
- powerpoint la nutrició
- EL COS HUMÀ 2.0
- la nutrició humana...elsaliments...la dieta
- webquest amb recursos molt interessant...la funció dela nutrició
- el bloc desisé...la funció de nutrició
- el cos humà
- videos nutrició
- una alimentació saludable
- una bona nutrició en adolescents...necessitatsnutritives...desequilibris alimentaris
La Funció De Relació En Els Éssers Vius
EL cervell d’un adult te una massa entre 1300 i 1500 grams i està format per milions de cèl·lules anomenades neurones. Estes cèl·lules es connecten i es transmeten informació entre elles a una velocitat que pot arribar fins els 400 km per hora.
En els ulls dels vertebrats hi ha dos tipus de cèl·lules especials anomenades cons i bastons. Els cons s’encarreguen de captar els colors y els bastons la llum i els tons grisos. Algunes persones són daltòniques, és a dir, són incapaces de distingir alguns colors, perquè els cons del seus ulls no funcionen bé.
L’esquelet humà està format per 206 ossos. El més gran és el fèmur, que en un adult té una longitud, més o menys, de 45 cm. EL més menut medix menys de 3 mm i s’anomena estrib.
Som essers vius i necessitem relacionar-nos amb l’entorn i coordinar el funcionament de totes les parts del cos.
Per, això, disposem de la màquina més complexa i perfecta que es coneix: el sistema nerviós que, juntament amb el sistema endocrí, processa información, elabora ordes i les envia als òrgans que han de executar les respostes.
Permet als éssers vius captar informació del medi o del seu cos i respondre de la forma més adequada per a sobreviure. Tota aquella informació que un ésser viu pot captar.
Els òrgans dels sentits són els encarregats d'informar el sistema nerviós.
La xarxa que forma el sistema nerviós, on estan connectades totes les neurones, tan del cervell, del cerebel, com de la medul·la espinal. Així com dels nervis.
El sistema endocrí està format per uns òrgans o glàndules que fabriquen unes substàncies anomenades hormones, que actuen com a missatgers, i les aboquen a la sang.
L'aparell locomotor és l'aparell encarregat del moviment del cos. Gràcies a l'aparell locomotor, podem moure el cos i desplaçar-nos. Està format per ossos i músculs. En una persona adulta hi ha poc més de 200 ossos i uns 650 músculs. El conjunt dels ossos forma l'esquelet.
Els extrems dels ossos estan coberts de cartílag. Els ossos s’uneixen a les articulacions per mitjà dels lligaments. I per la seua banda, els músculs s’uneixen als ossos per mitjà de tendons. Els músculs es contreuen i s'estenen. Gràcies a aquests canvis, mouen els ossos.
Amb uns hàbits saludables millorar el funcionament de l’aparell locomotor. Quí no ha sentit parlar d’una rampa, un lumbago, un cruiximent muscular, un esquinç...
- · El treball de la oïda. La teua oïda és una màquina que recull les ones sonores les converteix en missatges per al cervell. I una altra part envia missatges d’equilibri.
- · Com pots sentir les ones sonores?
- · Què passaria si nomes tinguérem una oïda?
- · Per què ens maregem al rodar com una trompa?
- · Com funciona cadascun dels ulls. L’ull es pareix molt a una càmera fotogràfica. La càmera pren la llum de l’exterior, la comprimeix i la projecta en una xicoteta pel·lícula. El teu ull pren la llum i l’arreplega en una xicoteta imatge que es forma al fons de l’ull. Un nervi envia la imatge des d’este punt fins al cervell.
- · Cóm és l’aspecte de l’ull.
- · Què és i què fa una lent.
- · Fixat cóm s’encongeix la pupil·la.
- · Cóm funcionen els dos ulls a la vegada.
- · Quina és la missió del nas. El nas neteja i calenta l’aire que respirem. L’aire està ple de gèrmens i xicotetes motes de brutícia però queden atrapades. Les coses que fan olor desprenen una mena de gas.
- · Cóm és l’interior del nas.
- · La màquina del tacte. Uns nervis molt xicotets que tens en la pell te diuen si una cosa està calenta o freda, si és tova o dura, aspra o suau. Els teus dits tenen molts nervis . Tu els utilitzes per a saber com són les coses. És una màquina que explora el món amb moltes antenes, una per a cada cosa.
- · El teu cervell rep missatges de tacte dels nervis de la teua pell i de tot el cos. Alguns d’estos missatges enganyen al cervell.
- · Per què sentim dolor?
- · Què passa al cervell? El cervell és alguna cosa com una central telefònica que rep i envia una gran quantitat de missatges. O com la CPU de l’ordinador.
- · Alerta, emergència...el teu cervell en acció.
- · Cóm s’acoblen els ossos. Per mitjà d’articulacions. Els ossos són lleugers i plens de microforadets.
- · Cóm funcionen els músculs. Com autèntics molls. Els missatges que envia el cervell els fan funcionar. I , de vegades, molts a l’hora. Altres músculs fan funcionar el cor o la màquina de la digestió.
- · Què fa la pell? Tot el cos està embolicat per la pell, que és com una funda. La pell que tu veus és una capa de cèl·lules mortes. Esta capa és seca, resistent e impermeable. Protegeix el teu cos dels gèrmens i impedeix que es seque. Per baix aquesta capa hi ha un altra on es fa la pell nova. Estes cèl·lules són alimentades pels vasos sanguinis de la part profunda de la pell i moren al pujar a la superfície.
- · Què passaria si no tinguérem pell?
- · La pell és impermeable?
- · Per què hi ha que dutxar-se?
- · Per què de vegades tenim la pell de gallina?
- · El combat del nostre cos contra els gèrmens. El nostre cos és atacat constanment per gèrmens, però està ben defès, com un castell, la pell és una bona muralla. Els gèrmens no poden travessar una pell sana. Si te fas una ferida en la pell, les cèl·lules de la sang ajuden a curar-la i lluiten com si foren guerrers.
- · També volen entrar per la boca o pel nas, on hi ha obertures, però també estan protegides.
- · Què són els gèrmens?
- · Per què et posen injeccions?
- · Què és una crosta?
ENLLAÇOS WEB:
La funcio de reproducció
En néixer, l'aparell reproductor d'una nena ja ha generat al voltant d'un milió d'òvuls, que seran els que tindrà al llarg de tota la seva vida. Els nens, però, no comencen a produir espermatozoides fins que arriben a l'adolescència.
El període d'embaràs varia molt d'uns mamífers als altres. El de la femelles de ratolí, per exemple, dura aproximadament dues setmanes, el de les femelles d'elefant, en canvi, dura dos anys.
Durant l'embaràs el fetus desenvolupa a poc a poc els seus pulmons, però en el ventre de la mare no respira per si sol, sinó que rep l'oxigen que necessita a través del cordó umbilical. Quan el bebè neix, serà la primera vegada que utilitzi els seus pulmons. Per això, de vegades, es donen uns copets al cul del nadó perquè plore i provocar que els pulmons comencen a funcionar.
En la reproducció sexual, els éssers que es formen per mitjà d'aquest tipus de reproducció són diferents entre si i diferents dels seus progenitors.
En l'espècie humana, relacionades amb la funció biològica de la reproducció, hi ha unes altres dimensions més humanes que afecten els sentiments, els comportaments i les sensacions, que anomenem sexualitat.
La manera en què cada persona viu la sexualitat constitueix un factor determinant de la seva felicitat i la seva salut física i mental.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la sexualitat com "la integració dels elements somàtics, emocionals, intel·lectuals i socials de l'ésser sexual que són positivament enriquidors i que potencien en les persones la comunicació i l'amor".
- · Com comença un nen. El principi és l’encontre de dos cèl·lules especials, una cèl·lula- esperma del cos d’un home i una cèl·lula –òvul del cos d’una dona. S’uneixen dins el cos d’una dona i es converteixen en tota una persona. Els homes i les dones tenen aparells especials per fer estes cèl·lules i per fer possible que es troben.
- · Com neix un xiquet. Mentre el xiquet està creixent dins de sa mare i quan neix. L’embaràs i el part. La lactància.
- · Les persones canvien al llarg de la vida.
- · Què són els caràcters sexuals.
- · Què és la pubertat? En nenes la pubertat s'inicia entre els 10 i 12 anys La pubertat és l'època de la vida de les persones en què es produeixen tots aquests canvis que afecten tant l'aspecte i el funcionament del cos com la personalitat i les relacions que s'estableixen amb els altre
- · Bessons univitel·lins i bessons bivitel·lins.
- · La meva historia personal.
ENLLAÇOS WEB:
- la reproducció
- La menstruació
- la función de reproducción en los sereshumanos
- El cos humà
- Reproducció i creixement
dimarts, 4 de febrer del 2014
RECEPTES DE CUINA
RECEPTES
DE CUINA
MAGDALENES
INGREDIENTS- 350 g de farina
- 250 g de sucre
- 100 ml de nata
- 250 ml d'oli
- un sobre de llevat
- 4 ous
- pell de llima
PROCÉS
- Precalentar el forn a 180º.
- Ficar el sucre i l'oli en un bol.
- Afegir la nata,els ous i la pell de llima, remenar-ho bé posar la farina i el llevat.
- Deixar reposar.
- Després ficar la massa en les càpsules i ficar-les al forn 20 o 25 min.
Teresa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)