Vam eixir a les 8:30 amb l'autobús. Al bus vam conèixer
al xòfer.
A mig camí quan passaven per Sagunt, vam vore de lluny
les restes del seu castell. Abans estava envoltat per una muralla
però aquest castell era molt antic i per això es va derrumbar.
Quan vam arribar a València, el xòfer ens va deixar a
uns metres de les Torres dels Serrans. Situades davant del pont del
mateix nom, les Torres dels Serrans són uns dels monuments més
representatius de València i recorden el caràcter amurallat de la
ciutat en l'època medieval. Les van construir a finals del segle XIV
i constituien la porta nord d'accés a la ciutat per la ruta
principal que conectava València amb Aragó i Catalunya. Van ser
construïdes per Pere Balaguer.
La visita següent va ser el Palau de les Corts. Vam fer una visita guiada. Ens va explicar la batalla d'Almansa
de la Guerra de Succesió. Lluitaven l'arxiduc alemany Carles i Felip
d'Anjou que era francés. Felip va guanyar la guerra i als valencians
els va llevar els furs, les nostres normes creades pel rei Jaume I.
Va redactar el decret de nova planta.
Aquest edifici va ser un teatre d'ópera, era la casa
del Marqués de Benicarló. I la va reformar al seu gust. Era molt
naturalista i li fascinava la mitologia. Al sostre d'una de les sales hi havia un dibuix de tres dones i
pegaso. El deu Apolo estava damunt de Pegaso i tenia un arpa i una
torxa que significa la llibertat. Vam entrar a la sala més gran
del Palau. Quan el marqués feia una festa necessitava música i uns
instruments, per això convocava a uns músics. Després ens vam
trobar a la sala més decorada de totes. Estava tota plena de quadres
i al sostre hi havien tres dibuixos pintats: un era del déu de
l'amor, Cupido, l'altre era de dos enamorats i per últim un altre
també del déu Cupido, amb un arc i fletxes on al principi de cada
fletxa, hi havia un coret. També hi havia una taula gegant on
estaven els diputats i treballaven en petits grups. La seua feina està especialitzada per tarees(un grup de diputats treballa sobre temes d'educació, un altre sobre sanitat, altre sobre seguretat nuclear, etc). En la taula dels diputats hi
havia llibres, telèfons i diccionaris.
A continuació ens va ensenyar l'hemicicle. En una part
hi ha nou diputats així que sobraven tres cadires. El treball que
fan els diputats és fer les lleis. Trobem on es senta Alberto Fabra,
exalcaldede Castelló i ara president de la Generalitat.
Les Corts són un parlament. En cada lloc veiem el nom del diputat on
es senta. Hi ha càmares que tot ho graven i ho posen en les
notícies. Hi ha com un tipus d'ordinador que posa el temps que tenen
els diputats per a botar, si boten sí o no, bots nuls, abstencions. A les Corts hi estan representats tots els partits que han obtingut suficients vots com el Partit Popular, el Partit Socialista, Compromís, Esquerra, Unida...
Ens van ensenyar el lloc més important i damunt d'ell hi havien set cadires i cinc micròfons. Els que no tenien micròfon no podien parlar. Podien haver unes cent persones.
Ens van ensenyar el lloc més important i damunt d'ell hi havien set cadires i cinc micròfons. Els que no tenien micròfon no podien parlar. Podien haver unes cent persones.
Al jardí vam vore un arbre molt gran que tenia
dos-cents cinquanta anys i que és de la mateixa espècie (ficus) que hi ha a Castelló a la
plaça Maria Agustina.
Ens vam despedir i vam marxar a la plaça de la Verge a esmorzar.
Després d'esmorzar vam vore la catedral que té tres portes. La
primera que vam vore, era d'art gòtic, la segona que vam vore, era
d'art romànic i l'última que vam vore, era d'estil barroc. La
tercera porta estava en obres. El campanar de la Catedral rep el nom
de Micalet. Hi ha una maqueta de la Catedral.Vam veure la torre de Santa
Cataerina.
Després vam anar a la Plaça Redona i ens van deixar un temps per a comprar algun record, si volíem. Només hi havien tendes i una font. En terra en forma de cercle hi havien unes inscripcions.
A continuació, vam anar a la Llotja de València. A l'entrar estavem al pati dels tarongers i vam pasar per una porta en forma d'art gòtic. Estavem en una sala molt gran amb columnes que arribaven des del terra fins al sostre i en ell hi havien delires i inscripcions en llatí. Seguiem i vam entrar al Consolat del mar, lloc on es resolíen els problemes entre comerciants.
No vam poder anar al Mercat Central perquè no ens va donar temps.Així que vam partir al MUVIM,un museu. Quan vam arribar no vam poder entrar les dues classes a l'hora així que primer van partir els de la classe de Fabian i després, nosaltres. No era gens paregut als altres museus, era més emocionant i la part preferida de molts de nosaltres era el bombó!.
Després vam anar a la Plaça Redona i ens van deixar un temps per a comprar algun record, si volíem. Només hi havien tendes i una font. En terra en forma de cercle hi havien unes inscripcions.
A continuació, vam anar a la Llotja de València. A l'entrar estavem al pati dels tarongers i vam pasar per una porta en forma d'art gòtic. Estavem en una sala molt gran amb columnes que arribaven des del terra fins al sostre i en ell hi havien delires i inscripcions en llatí. Seguiem i vam entrar al Consolat del mar, lloc on es resolíen els problemes entre comerciants.
No vam poder anar al Mercat Central perquè no ens va donar temps.Així que vam partir al MUVIM,un museu. Quan vam arribar no vam poder entrar les dues classes a l'hora així que primer van partir els de la classe de Fabian i després, nosaltres. No era gens paregut als altres museus, era més emocionant i la part preferida de molts de nosaltres era el bombó!.
L'autobús ens esperava i de camí vam vore l'esglèsia
de Sant Agustí. En l'autobús, vam veure les Torres de Quart i
edificis moderns. Al cap de deu minuts ja hi erem al parc i era hora
de dinar. Vam dinar al costat d'un llac on hi havien peixos, gavines
i ànecs. Després vam anar a jugar lliure però de seguida vam
tindre que abandonar els jocs i donar una volta abans de tornar a
l'autobús. El paisatge era increïble. Vam tindre temps de
tumbar-nos per una costereta i montar a uns gronxadors.
Va ser un viatge increïble i el recomane perquè va ser molt divertit.
Va ser un viatge increïble i el recomane perquè va ser molt divertit.
ENRIQUE MOLINER JARABO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada