El dilluns dènou de novembre els alumnes de cinquè vam anar pel matí al parc que hi ha molt prop de l’escola a anellar aus.
En arribar al parc Rafalafena, Bruno, l’ornitòleg, ens va explicar com i per què es
classifiquen els pardalets i com s’anellen.
Primer vam anar a vore una xarxa japonesa,
on hi ha forats xicotets per a què els pardalets posen el bec i s'enganxen, però
sense fer-los mal.
Quan vam arribar fins a la xarxa vam vore
que hi havia un pardalet.
Primer amb l’ajuda de la guia el vam
classificar i vam intentar endevinar de quina espècies es tractava. Va ser
difícil, ja que, el pinsà és una au que presenta dimorfisme sexual, que vol dir
que el mascle i la femella no són iguals. En les guies més comuns sols posen el dibuix del
mascle, doncs es pot saber si és femella, d'aquella mateixa espècie, mirant el
plomatge
Després d'anotar totes les dades, pes,
ales, cua, bec, greix, Bruno la va anellar.
L'anella és d'alumini per a que no s'oxide
per que si s’oxida el pardal es podria ficar malalt i podria morir. L'anella
té numerets, és igual que el DNI de les persones.
Bruno ens va explicar que totes les aus fan
mudes. Quan tot el plomatge és igual (ha
fet tota la muda), doncs, és un ocell adult. Es sap si és jove, perquè la muda
està incompleta (és a dir, té una ploma més llarga que l'altra, de vegades té
alguna ploma diferent a l'altra...)
L'ala es mesura amb una regle especial, amb
una espècie de paret xicoteta al principi on es recolza l'ala, s'estira i es
mira quants mil·límetres fa.
Hi ha altra regla especial per mesurar la
cua, que al principi té un palet que es clava a les plomes de la cua i s’apropa
al cul i així es sap quant mesura.
Per mesurar el bec, hi ha una espècie de
regla que al final té forma de peu que s'amomena peu de rei o calibre.
Per saber si té greix o no, es posa el
pardal cap dalt on està el plomatge de la panxa es bufa just al ventre i es pot
veure si té greix: si ho té roig
significa que no en té , però si ho té de color groc sí que en té.
Molts tenen greix perquè viatgen molts
quilòmetres des d’ aquí, doncs es van
molt alimentats i fan el viatge al país que creuen convenient, on fa més
escalforeta a l’hivern o més fresqueta a l’estiu. Però clar a tots els fa falta
un poc de greix.
El pes normalment es pesa amb una bascula
digital on es posa un cilindre de cartró on cap l'ocell. S'ha de descomptar el pes del cilindre.(això es diu la tara).
Al final ja s'amolla, queda en llibertat un altre cop.
Aquest treball consisteix, en que si agafes
algun pardal anellat, (com que l'anella té números) es contacta amb qui l'ha anellat i comparen si ha canviat
d'edat, l'ala , si mesura més, el bec, la cua, el greix i el pes.
Quan va acabar d’explicar-ho tot vam anar a
vore si hi havia algun pardalet més enganxat a la xarxa. En la primera no van
haver-hi, i en l'altra xarxa hi havia pardalets de cinc espècies diferents: el
pit-roig, la cadernera, la tórtora turca
(que és un colom), el gafarró i
finalment el teuladí.
Ha sigut una excursio i classificació molt
bonica.
Que bonic te n´ha saigut.
ResponEliminaHa segut fascinant ara tinc una experiència nova i ben bona.
ResponElimina