LES NORMES DEL 32

LES NORMES DEL 32 HAN MARCAT PER SEMPRE LA IDENTITAT DE CASTELLÓ

Són unes normes ortògrafiques elementals per a la llengua valenciana, que segueixen, bàsicament, les normes de Pompeu Fabra.

Aquell acord de normes ortogràfiques valencianes va ser divulgat i perfeccionat primerament gràcies a l'obra de gramàtics com Carles Salvador i Josep Giner, i posteriorment per lingüistes com Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor. Gràcies a les normes Ortogràfiques de Castelló (també conegudes com a Normes del 32) milers de valencians hem aprés a llegir i a escriure correctament la nostra llengua al llarg de vora huitanta anys.

La signatura tingué lloc el 21 de decembre de 1932 a la ciutat de Castelló.

                                                                                          

                                                                                          CLARA

Les normes de Castelló són unes normes ortogràfiques elementals per a la llengua catalana-valenciana, que segueixen bàsicament, les normes de Pompeu Fabra i Poch adaptades al valencià.

Aquestes normes es van signar a l'any 1932 per les més importants institucions culturals del País Valencià. No són unes normes ortogràfiques completes, sinó simplement una guia. La situació del valencià estàndard actual segueix aquesta guia aproximadament, però hi ha coses que es consideren no ortogràfiques hui en dia i que es permetien a les Normes de Castelló.

                                                                                        GABRIELA 

LEMA: Que no ens retallen la llengua! Pels drets socials i lingüístics a Castelló. Manofestació convocada per la plataforma de Castelló per la Llengua, per a reivindicar una escola valenciana pública i de qualitat, i expressar el desacord amb les lleis del govern que menysprea la nostra llengua.
S'ha convocat tal dia com avui, perquè fa 80 anys que signaren les normes de Castelló al 1932. Llavors lingüistes, escriptors i entitats culturals més importants del moment, feren un esforç per consensuar unes normes ortogràfiques elementals per a la llengua valenciana. Alguns signants de les normes són: Lluís Revest Corzo, Enric Soler i Godes, Carles Salvador i Gimeno,Gaetà Huguet Segarra, Josep Pascual Tirado, Salvador Guinot Vilar, Manuel Sanchis Guarner, entre altres.
                                                                                         PAU

La Història de les Normes de Castelló

Vora 1932 un grup d'escriptors jóvens promogueren,en la revista Taula de Lletres Valencianes,una campanya per tal de fer unes normes unitàries del valencià. L'any 1930 apareix el llibre de Lluís Revest "La Llengua Valenciana". En desembre de 1932, els principals escriptors i entitats culturals valencianes aplegaren a un acord de bases, que es coneix com a Normes de Castelló.

Algunes personalitats que signaren l' acord

.Carles Salvador i Gimeno.

.Lluís Revest i Corzo.

.Enric Soler i Godes

.Josep Pascual Tirado

.Adolf Pizcueta i Alonso

.Manuel Sanchis Guarner

.Gaetà Huguet i Segarra.

Manifestació

El dissabte 15 de desembre del 2012, a les sis de la vesprada, vaig participar en una manifestació en contra de la LOMQE( Llei Orgànicade Millora de la Qualitat de l'Educació).

Volem evitar que s'anule la nostra llengua “ El Valenciá".

Els meus avantpassats tots parlaven el valencià, jo vull ser la cinquena generació de la meva família que continue parlant i estudiant valenciá en la escola pública.

SÍ AL VALENCIÁ

                                                                                               VICENT

Es van fer a l'any 1932, se van signar a Castelló de la Plana. Es van fer per a què no s'escriguera el valencià de forma capritxosa i personal, és a dir que cada persona escrivia d'una manera.

Esta idea la va impulsar la Societat Castellonenca de Cultura.

El desembre de 2012 celebrem el 80 aniversari.

El nostre cole, el LLUÍS REVEST, té el nom d'un dels homes que van signar les NORMES DE CASTELLÓ.

                                                                                                                 JOAN

 

CONSELL ESCOLAR

El  passat dijous 14 de desembre els alumnes de tercer cicle vam elegir els nostres representants al consell Escolar.
Els alumnes amb més vots i per tant representants al Consell Escolar són: Clara Nicolàs, Joan Montañés i Mar Albiol.
 ENHORABONA!

EL COL·LECIONISTA DE PAISATGES

Ací teniu un enllaç amb la composició per a piano d'Erik Satie "Gymnopèdie nº 1" de l'any 1888.



 

COMENTARIS:

La musica molt bonica i a més ens han fet riure. Divertida però un poc curta. Ens ha fet molta gracia. Divertida i musical. Els instruments els tocaven mol be: violi, flauta travessera, violoncel, clarinet i piano. Molt originals fent malabarismes. Les escenes precioses. La decoració espectacular: la finestra de la nit,gespa per terra, el baló llunàtic, un sol provocador, molts barrets dalt i baix, la gravadora de sons, els dibuixos dels paisatges, les constel·lacions ací i allà. Trons i llamps. Pluja i vent. Hem fet pluja amb els dits. Projeccions d'un tucà i un mussol. La música acompanyava als personatges. Els músics han entrat per darrere fent la granota i imitant a molts animals.

Una cosa no ens ha agradat: massa curta per a una audició. La melodia era massa semblant, opina algú. La majoria deia que era massa divertit. Moltes gracies. Adeu.

ELS ANIMALS

Ja hem acabat el projecte dels animals. Ací teniu com ha quedat el treball fet a classe.

TALLERS DE PLÀSTICA

Avui hem acabat els tallers de plàstica amb el segon grup d'alumnes. Ací teniu unes fotografies dels tallers de papiroflexia i de dibuix lineal.  

 TALLER MUSICAL
Aquest taller és  el de música, això vol dir que la mestra del taller és Mari Carmen.
Utilitzant instruments hem aconseguit tocar la cançó de " Els Picapedra" acompanyats per Mari Carmen.
Els instruments eren: bombo, pandero, els plats, els xilófons i les caixes xineses.
Ens va eixir la cançó  molt bé. Ademés tots vam tocar tots els instruments.

 

 TALLER DE DIBUIX ARTÍSTIC

El dibuix artístic es fa a la classe d'usos múltiples. Montse és la mestra encarregada del taller. 

Consisteix en fer dibuixos d'animals, d'objectes...

El primer dia es fa escalfament de canells. Després intentem dibuixar un arbre i un  hàmster.

El segon dia s'acaba el hàmster i comencem a dibuixar un cotxe.

I el tercer i últim dia es fa el que queda del cotxe i l'animal que vullgues. 

Aprenem a dibuixar  i a més a més ens divertim.

ANELLAMENT D'AUS II

-->

ANELLAMENT D'AUS AL PARC RAFALAFENA

Hui dilluns 19 de novembre, els alumnes de cinqué hem anat a l'anellament d'aus al parc Rafalafena. L'ornitòleg es deia Bruno,el primer que va fer es ensenyar-nos una xarxa japonesa. Està feta amb fils creuats i fent bosses on cauen els pardals, s'enganxen i ja no poden eixir.





 














 
























Ens van ensenyar 3 tipus diferents de pardals:Merla , Xuït i Pinsà. La Merla, després, la va soltar Bruno i el Xuït el va soltar Àngela.
 

També hem aprés a saber mes o menys l'edat. Si ha nascut en la primavera d'aquest any és jove i si ha nascut en qualsevol altra primavera és adult. Ho sabem pel plomatge. Poden viure fins a nou anys.
Els pardals neixen en primavera.

I a més a més, hem vist el greix dels pardals. Es medeix bufant les plomes del pit i així es veu un puntet groc que és el greix. Com que a la primavera hi ha més menjar tenen mes greix que a l'hivern.

Per pesar els pardals se'ls posa en un tubet per que no s'escapen. I després es posava al damunt d'una bàscula.

insà. La Merla, després, la va soltar Bruno i el Xuït el va soltar Àngela.

 

Els pardals tenen el sexe a l'interior i no es poden identificar d'eixa manera, però alguns es poden identificar pel color del plomatge.

L'anella que es posa als pardals te un número únic i és d'alumini perque no s'oxide.

¡Que be!, amb la Xarxa Japonesa hem caçat un Verderol i un Cul Roig.

Ens han dit que la persona que estudia els pardals son els ornitòlegs.

En el cas dels ornitòlegs, el nom científic serveix per també poder-se comunicar amb els estrangers.
Feiem una activitat en la que teníem que buscar l'ocell en la guia i posar en un full: l'especie, la cua, les ales... Després, vam tornar a la xarxa i... hi havia un ocell! Bruno, quan el va traure va bufar el pit de l'ocell per a vore quan de greix tenia i era gris. Quan ens anavem va caure un altre ocell a la xarxa i ere molt bonic, un verderol. Finalment vam tornar a l'escola.

ANELLA	ESPECIE	ALA	CUA	BEC	PES
3180880	MERLA	128 MM
KT2567	XUÏTA	63 MM	45 MM	6'8	7 G
	PINSÀ	84 MM	84 MM	13'4	21 G
	CUL ROIG	87'5	58 MM	15'2	14 O 20 G

ANELLAMENT D'AUS

Anellament d'aus al parc Rafalafena on PhotoPeach


El dilluns dènou de novembre els alumnes de cinquè vam anar pel matí al parc que hi ha molt prop de l’escola a anellar aus.

En arribar al  parc Rafalafena, Bruno, l’ornitòleg,  ens va explicar com  i per què es classifiquen els pardalets i com s’anellen.

Primer vam anar a vore una xarxa japonesa, on hi ha forats xicotets per a què els pardalets posen el bec i s'enganxen, però sense fer-los mal.

Quan vam arribar fins a la xarxa vam vore que hi havia un pardalet.

Primer amb l’ajuda de la guia el vam classificar i vam intentar endevinar de quina espècies es tractava. Va ser difícil, ja que, el pinsà és una au que presenta dimorfisme sexual, que vol dir que el mascle i la femella no són iguals. En les  guies més comuns sols posen el dibuix del mascle, doncs es pot saber si és femella, d'aquella mateixa espècie, mirant el plomatge

Després d'anotar totes les dades, pes, ales, cua, bec, greix, Bruno la va anellar.

L'anella és d'alumini per a que no s'oxide per que si s’oxida el pardal es podria ficar malalt i podria morir. L'anella té numerets, és igual que el DNI  de les persones.                                                                                                                                                                            

Bruno ens va explicar que totes les aus fan mudes. Quan  tot el plomatge és igual (ha fet tota la muda), doncs, és  un ocell adult. Es sap si és jove, perquè la muda està incompleta (és a dir, té una ploma més llarga que l'altra, de vegades té alguna ploma diferent a l'altra...)

L'ala es mesura amb una regle especial, amb una espècie de paret xicoteta al principi on es recolza l'ala, s'estira i es mira quants mil·límetres fa.

Hi ha altra regla especial per mesurar la cua, que al principi té un palet que es clava a les plomes de la cua i s’apropa al cul i així es sap quant mesura.

Per mesurar el bec, hi ha una espècie de regla que al final té forma de peu que s'amomena peu de rei o calibre.

Per saber si té greix o no, es posa el pardal cap dalt on està el plomatge de la panxa es bufa just al ventre i es pot veure si té greix:  si ho té roig significa que no en té , però si ho té de color groc sí que en té.

Molts tenen greix perquè viatgen molts quilòmetres  des d’ aquí, doncs es van molt alimentats i fan el viatge al país que creuen convenient, on fa més escalforeta a l’hivern o més fresqueta a l’estiu. Però clar a tots els fa falta un poc de greix.

El pes normalment es pesa amb una bascula digital on es posa un cilindre de cartró on cap l'ocell. S'ha de descomptar el pes del cilindre.(això es diu la tara).

Al final ja s'amolla, queda en llibertat un altre cop.

Aquest treball consisteix, en que si agafes algun pardal anellat, (com que l'anella té números) es contacta amb  qui l'ha anellat i comparen si ha canviat d'edat, l'ala , si mesura més, el bec, la cua, el greix i el pes.

Quan va acabar d’explicar-ho tot vam anar a vore si hi havia algun pardalet més enganxat a la xarxa. En la primera no van haver-hi, i en l'altra xarxa hi havia pardalets de cinc espècies diferents: el pit-roig, la cadernera, la tórtora turca  (que és un colom),  el gafarró i finalment el teuladí.

Les altres espècies que vam classificar eren un pinsà, un verderol i un cul roig.

 Ha sigut una excursio i classificació molt bonica.

UNA MICA DE MIM

LITERATURA JUVENIL

En classe de castellà estem estudiant alguns autors de literatura juvenil. 
El nostre treball consisteix en investigar la biografia i obres més importants dels següents autors:

• Julio Verne
• R.L. Stevenson
• Charles Dickens
• Mark Twain
• Emilio Salgari
• Arthur Conan Doyle
• J.K. Rowling

En el següent enllaç trobareu tota la informació necessària per portar endavant la vostra investigació.

• Proyecto Andersen

NOTÍCIES FICTÍCIES

-->

Els extraterrestres envaeixen Castelló

Els científics de la nassa quan van enviar el robot 3.000 a Mart van descobrir que hi havia vida extraterrestre. Després d'uns dies ens van comunicar al canal noticies Castelló que el dia 15 de gener de l'any 2.013, aterraran a l'hospital per arreplegar al seu rei, perquè en l'antiguetat el van empresonar per matar al fill de l'alcalde d'aquesta xicoteta ciutat del Mediterrani.

Ens han comunicat mitjançant el robot 3000 que enviaran exercits i armes per la vengança del seu rei.

Les forces armades, gracies a la informació rebuda pel robot 3.000 podran contraatacar d'una manera segura.

EL VAIXELL MÉS GRAN DEL MÓN ES VA ENFONSAR A LA MAR

El 8 d'octubre, el vaixell més gran món que portava més de 8.000 passatgers es va enfonsar a la mar al xocar amb un iceberg( una illa gegant de gel). En aquell accident van morir més de 4.000 passatgers, ferits uns 2.500 passatgers i desapareguts uns 100.

El vaixell era molt gran, tenia un planetari, un teatre per a mil persones i cinc piscines. També hi cabien 14 cafeteries, 2 restaurants, un casino, un saló de ball i un centre comercial. Comptava amb una biblioteca amb 8.000 volums, un museu sobre historia marítima, una col·lecció d'art, 35 ascensors i uns dels centres de talassoteràpia mes luxosos.

El gran vaixell comptava amb una central elèctrica propia capaç de produir suficient energia per a 300.000 habitants. També tenia una inciner-adora capaç de cremar 8 tones de residus alimentaris al dia i una fàbrica de reciclatge que purifica diàriament 1.000 metres cúbics d'aigua. Un equip de bussos registrava la quilla del vaixell a cada escala i 200 càmeres vigilen dia i nit tot passa.

El trajecte va ser de Reykjavík (Islàndia) a Salvador (Brasil). El vaixell es va enfonsar a les 12 . 53 h de la nit. Una catàstrofe terrible.

  -->



  -->

INCENDI AL PENYAGOLOSA

El dia 18 d'octubre a la provincia de Castelló , hi va haver un incendi al Penyagolosa .

L'incendi va ser intencionat. Tot va començar quan un home va tirar un misto a terra. Un grup de turistes es va adonar del foc quan van arribar al cim del Penyagolosa. Després van cridar als bombers perquè apagaren el foc. Ha hagut un mort i tres ferits. Ha cremat 1900 hectàrees.

Dos xiquets que estaven acampats es van perdre. Els pares van estar tota l'estona buscant-los. Van encontrar a un xiquet prop del barranc.

I a l'altre xiquet no el van trobar. Alguns diuen que el van vore en un forat del terra pel cim.

Van apagar l'incendi a les set de la vesprada del mateix dia.

Encara que hi ha zones de vigilància i cadascuna d'elles es comunica amb una operadora per diferents unitats mòbils, cal agrair als montanyencs la rapidesa en la que van intervindre els bombers i els mitjans aeris.

 

-->

Quatre xiquets troben pintures i restes prehistòrics

prehistòrics

Una classe de cinqué d'un col·legi de Castelló se'n van d'excursió a la muntanya del Penyagolosa.

Els alumnes de cinqué d'una escola se'n van d' excursió al Penyagolosa i descobrixen una cova amb pintures rupestres i restes prehistòriques.

L'objectiu de l'excursió al Penyagolosa era estudiar la fauna i la flora i fer senderisme. L'excursió es va fer al pont del Pilar.

Es van dividir en grups de quatre xiquets, dos d'un grup es van enfadar i es van tirar pedres, fins que una pedra va caure tot just en una cova subterrània. Van baixar i van trobar pintures rupestres i restes prehistòrics. Després van cridar els professors.

 

-->

ESTAMPIDA EN LA CIUTAT:):):):)

Hui diumenge, 23 de gener de 2013 s'escapen els animals del Bioparc. S'escampen per tota la ciutat de València espantant a totes les persones.

Tot açò s'ha provocat perquè un grup de xiquets han espantat als elefants amb ratolins de mentida i com els elefants han trencat totes les valles, tos els animals han fugit.

Ara per tota la ciutat hi ha policies, bombers, mares, pares... I a més a més, les ambulàncies no poden fer tants viatges a

l' hospital, perquè els tigres devoren a la gent, els búfals les tossen i els ossos es tiren damunt.

Es suposa que demà hauran pogut retirar a la majoria

d' animals, menys els més perillosos, com els tigres, lleons, búfals, elefants, ossos, zebres i camells, que els hauran retirat el mes que ve.

Aixi que la gent que visca per València que s'amague ben bé.

Us contarem més al periòdic del grup 4:)

 

-->

L'ATRACAMENT DE CASTELLÓ

Fa unes setmanes cinc lladres van atracar un banc en el centre de la ciutat. Els lladres estaven emmascarats , armats i pareixien perillosos.

Dins del banc van amenaçar a les persones que hi havien amb les armes. Els lladres van eixir de la caixa apuntant al cap dels ciutadans .

Els policies van tindre que deixar-los escapar, per a que la vida dels ostatges no perillara . La policia, tot seguit, va demanar reforços.

Mentres els lladres fugien van arribar cinc policies secrets i els van arrestar. Els lladres immediatament van passar a disposició judicial .

TREBALLEM MATEMÀTIQUES EN GRUP

Els xiquets de cinqué treballen en grup els problemes de matemàtiques. Ho fem en grup per tal de millorar en la resolució de problemes.

Tenim una ajuda especial, estudiants de magisteri. Són voluntàries de l'UJI. Estan estudiant primer curs de magisteri i venen els divendres després de pati.

Fem problemes del llibre. Fem operacions de suma, resta, multiplicacions i divisions.

El procés que seguim és:

• primer llegim el problema les vegades que ens faça falta fins que l'entenem.
• després escrivim les dades al quadern de matemàtiques.
• per últim fem les operacions i escrivim la resposta.

Aquesta activitat ens ajuda a comprendre millor els problemes, i a més a més ens fa molta il·lusió que vinguen aquestes futures mestres.  

ELS TATUATGES DE BARBAMEC

Fa uns dies vam anar a contar un conte als xiquets de 5 anys d'infantil.
Els nostres companys i companyes de cinc anys estan estudiant el projecte dels pirates  i els vam contar el conte d'un pirata "Els tatuatges de Barbamec " (el autor és Ricardo Alcántara i la il·lustradora Roser Capdevila).
Ens va costar preparar-lo però després ens va eixir bastant bé. Ho vam passar molt bé i vam dibuixar tatuatges amb guix a tots els xiquets i xiquetes.

EXPOSICIÓ D'INVERTEBRATS

Ana, la mare de Miguel, va vindre a ensenyar-nos la seua col·lecció d'invertebrats.